La regió de Los Montes de Maria està conformada pels municipis de María La Baja, San Juan Nepomuceno, El Guamo, San Jacinto, El Carmen de Bolívar, Zambrano, Córdoba (departament de Bolívar) y San Onofre, Los Palmitos, Morroa, Chalán, Colosó, Ovejas, San Antonio de Palmito i Toluviejo (departament de Sucre).

En aquesta zona, amb una extensió de 6.466km2, i on habiten aproximadament 438.119 persones (DANE 2005), s’ha produït una mobilització massiva del camp a la ciutat per la pressió d’actors amb interessos particulars, com l’acumulació de terra i el control territorial, executada mitjançant l’acció dels grups armats, principalment per la presència de les FARC –EP i els grups paramilitars. Entre la dècada dels 90 fins al 2005, època de la màxima incursió paramilitar, la regió va viure 67 massacres, les quals van deixar 484 víctimes segons les dades de Verdad Abierta, on els principals victimaris van ser els grups paramilitars.

Al 2006, després del procés de desmobilització dels paramilitars (Llei de Justícia i Pau del 2005) i de la mort de Martín Caballero, líder de les FARC a la zona, aquesta es trobava quasi completament despoblada, sent el repoblament lent i sense acompanyament estatal. Ens el últims anys, el conflicte armat ha estat substituït per l’ambiental, ja que han avançat els monocultius d’oli de palma (principalment per fer agro-combustible) i de pinya. Sent el principal problema el de la falta d’accés a la terra i davant l’alt nivell de concentració d’aquestes, van sorgir les primeres iniciatives que proposaven la titulació col·lectiva de les comunitats negres. Si bé San Basilio de Palenque va obrir el camí de titulacions col·lectives a la regió del Carib, a dia d’avui hi ha 48 “Consejos Comunitarios” conformats al voltant dels Montes de Maria que lluiten perquè el seu territori sigui reconegut. El cas de San Cristóbal és una mostra de totes aquestes problemàtiques: va radicar la sol·licitud de titulació col·lectiva l’any 2010, i l’Estat va enviar la comissió tècnica de verificació el 2013, però 5 anys més tard, al 2018, encara no hi hagut resposta. El motiu més evident és que l’any 2012, les empreses petrolieres Ecopetrol i Texaco, van començar a realitzar inspeccions sísmiques localitzant fonts minerals de carbó i or, cosa que ha obstaculitzat el procés de titulació, tot i que després d’una batalla jurídica s’ha aconseguit frenar l’adjudicació de títols miners.

Tal i com senyala Yina Mármol, encarregada de l’acompanyament a comunitats ètniques de la Defensoría del Pueblo del departament de Bolívar, a una entrevista a Colombia Plural, hi hagut un procés de reetnificació molt fort a la regió de Montes de Maria, on, tot i la presència històrica de les comunitats negres, no s’havien reconegut com a tal per les situacions de discriminació. I és que la titulació col·lectiva representa un model que confronta i frena els interessos d’aquells que busquen implementar un model agro-industrial i extractivista. Abans d’aquests processos de lluita afrocolombiana, els petits propietaris de la regió, organitzats a través de l’Associació ANUC (Asociación Nacional de Usuarios Campesinos) de Sincelejo, reivindicaven la necessitat de redistribuir la terra, de manera que tots els camperols tinguessin una parcel·la, i que es respectés la vocació agrícola de les terres fèrtils que estaven sent utilitzades per la ramaderia o el cultiu de palma africana, cultius que han concentrat la gran part de la inversió rural del Govern (Preti 2010).