Tant l’activisme per l’accés a la terra com la defensa del territori són un risc per la població colombiana. Segons la radiografia d’assassinats de líders comunitaris, defensores de drets humans, protectores de medi ambient, ex-combatents de les FARC – EP i reclamants de terra, publicada en diferents mitjans de comunicació, durant l’any 2017, ja en procés d’implementació dels acords de pau es va enregistrar un nombre record d’assassinats. Els assassinats d’activistes han anat en augment des de que va començar el procés de pau: 2013 amb 78 casos, 2014 amb 55 casos, 2015 amb 63 casos, 2016 amb 80 casos, 2017 la xifra ha trencat la barrera dels 100 casos (dades del programa “Somos defensores”. L’ONU i altres organismes internacionals han anunciat la seva preocupació, i les organitzacions socials, comunitats i ex-combatents de les FARC-EP temen que es repeteixi el genocidi polític de la Unión Patriótica que va ser un partit polític nascut del intent de procés de pau (Acuerdos de la Uribe) el 1985, com a proposta política legal de diferents grups guerrillers. Els membres i simpatitzants van ser sistemàticament exterminats, sent la xifra estimada d’unes 5.000 víctimes, i constituint un dels pocs genocidis polítics reconegut.

Entre els departaments amb més assassinats destaquen: Cauca, Nariño, Antioquia, Chocó, Valle del Cauca. Curiosament, aquests són els sis departaments juntament amb Caquetà, segons l’informe de la Defensoria del Poble, amb major nombre de registres de dones desplaçades l’any 2013, concentrant el 68,5% del total de registres de dones a nivell nacional, és a dir, en la costa pacífica i sud-occidental del país. Aquestes zones coincideixen amb les zones de disputa pel control del territori i el control de les rutes de tràfic il·legal així com l’acaparament de terres i la mineria. Els reclamants de terres, tal com senyala l’informe d’Amnistia Internacional, només podran gaudir del dret a un recurs efectiu si les autoritats poden eradicar les amenaces i homicidis de què són víctimes, que tal i com ho demostren les xifres és alarmant. A més, també cal garantir que aquells que tornin puguin mantenir-se econòmicament, amb garanties de seguretat i de participació política, i abordar efectivament la impunitat dels executors i finançadors dels assassinats, amenaces i desplaçaments forçats.