La situació al nord del Departament del Cauca permet mostrar la col·lisió entre el desenvolupament econòmic basat en projectes de mineria a gran escala i el dret als territoris col·lectius de les comunitats afrocolombianes.

Al nord del Cauca, l’entrada de la mega-mineria en els territoris de les comunitats afrocolombianes està posant en perill l’existència d’aquesta. El departament del Cauca té, segons Colòmbia Plural, 350.447 títols miners atorgats per l’estat colombià, segons l’Agència Nacional de Mineria al nord del Cauca, hi ha 90 títols miners que ocupen una àrea de 178.095 hectàrees. L’empresa amb major nombre de títols miners en aquesta zona és Anglogold Ashanti Colombia, la segueix Concretos Argos SA, Anglo American Colombia Exploration S.A. i Juan Fernando Zuluaga Jaramillo. Els territoris de les comunitats negres de la regió del nord del Cauca estan afectats per la mineria, tan legal com il·legal, tot i que tots els títols miners que s’han atorgat han estat violentant el dret fonamental de consulta prèvia, segons el qual les comunitats tenen el dret de decidir el tipus de desenvolupament que volen, motiu pel qual les víctimes denuncien que es tracta de títols inconstitucionals, perquè no han estat consultats.

L’any 2014, centenars de dones afrocolombianes del nord del Cauca, junt amb la guàrdia cimarrona, es van mobilitzar caminant des de Yolombó (Cauca) fins a Bogotà, per exigir al Govern Nacional solucions davant la greu situació de despossessió que ha generat l’execució de projectes miners en diferents territoris on habiten comunitats negres. Una vegada a la capital, van ocupar la Casa de la Giralda, una seu del Ministeri d’interior, i després es van declarar en assemblea permanent, fins que van aconseguir negociar amb alts funcionaris del Govern central, i es va arribar a uns acords per aconseguir l’eradicació de la mineria legal i il·legal d’aquests territoris. No obstant, en un comunicat del mes d’abril del 2015, les dones membres de la Movilización de Mujeres Afrodescendientes por el Cuidado de la Vida y los Territorios Ancestrales, en un comunicat van denunciar l’incompliment i la indignació: “Estamos bravas, nos sentimos cansadas, manoseadas por este Gobierno que no cumple con su palabra, con este Gobierno Nacional que nos falta al respeto y nos trata como personas de segunda, que nos trata como mendigas” […] “este Gobierno Nacional que hace de la Paz un discurso, se le olvida que no hay Paz si no es capaz de cuidar de la Vida, si no pone la Vida de todos los seres por encima de los intereses transnacionales”. Posant de manifest l’incompliment de l’Estat de la seva responsabilitat en l’exercici i protecció dels drets.

A més a més d’aquest comunicat, al llarg d’aquests anys, el col·lectiu Movilización de Mujeres Afrodescendientes por el Cuidado de la Vida y los Territorios Ancestrales ha procurat teixir aliances amb altres col·lectius de dones que presenten lluites similars. És una estratègia per expandir, protegir i sostenir esforços al llarg de la lluita contra projectes extractivistes: “Nos hemos venido articulando con mujeres de Honduras que están en una situación similar a la de nosotras, con mujeres negras de los Estados Unidos que están luchando también por sus derechos como gente negra y aquí, en Colombia, con mujeres de distintas partes del país que han sido afectadas no solo por la minería sino también por el modelo económico”.