Omar al-Bashir: president de la República del Sudan i líder del règim islamista del nord. Va pujar al poder amb un cop d’estat en 1989 que posava fi al govern del president electe Sadiq al-Mahdi per a instaurar un règim militar. El seu govern es caracteritza per l´ambigüitat, i per la forta influència dels fonamentalistes del FIN, que li han dut a practicar una política d´islamització i implantació de la sharia que ha avivat més encara el conflicte en el sud. Biografia

John M. De Garang: Líder del SPLA, va ser el fundador d’aquest grup rebel en 1983. Va estudiar a EEUU i es va formar militarment en l’Exèrcit sudanès fins que decidirà liderar la revolta del sud. Es sap poca cosa sobre la seva persona i la seva política també ha estat bastant confusa fins al punt d’arribar a rebutjar entrar en el govern o no tenir una idea clara de quines són les seves propostes i objectius per a una futura solució al conflicte sudanès. Biografia

Exèrcit Popular d’Alliberament de Sudan (SPLA): Grup rebel del sud de Sudan que lluita per la seva independència i que va ser fundat en 1983 per John Garang. El SPLA es va crear per a lluitar contra el govern d´Omar al-Bashir quan aquest va decretar les famoses “lleis de setembre” d´aquell mateix any.

Al principi, va plantejar com a objectius realitzar la unitat nacional i instaurar el socialisme, en un marc de respecte de l´autonomia del sud i de la llibertat religiosa. No obstant això, diferències pel que fa als objectius, han dut al SPLA a sofrir diveses escissions. Global Security (Anglès). Més informació (Anglès).

Front Islàmic Nacional (FIN): Partit polític amb forta presència en el govern. El seu líder és Hassan al-Turabi. Aquest és el partit fonamentalista islàmic per antonomàsia a Sudan, i té un gran pes polític i una enorme influència sobre la política del govern d´Omar al-Bashir. Tant és el seu poder que fins i tot s’arriba a afirmar que aquest és el partit que veritablement controla les regnes de la política del país. No obstant això, el seu líder, Hassan al-Turabi, ha estat pres fins al mes d’agost a causa de la seva “intromissió” pel que fa als assumptes del president al-Bashir.

Aliança Nacional Democràtica (AND): Proscrita agrupació sudanesa de partits d’oposició, de sindicats i de grups d’oposició armada a l’exili, que conformen la major aliança política de la Història del Sudan. En 1989, l’Aliança Nacional Democràtica va signar la Carta Nacional contra el cop d’estat d’aquell mateix any i contra el règim militar que es va instaurar. Aquesta Carta Nacional va ser signada per 13 partits polítics, 56 unions i federacions, faccions armades i altres personalitats del país. La seva estructura es basa en un Congrés que es reuneix una vegada cada dos anys, un Consell amb els líders de totes les formacions, i un Executiu dedicat plenament al treball de l’organització. Aliança Nacional Democràtica (Anglès y àrab).

Països estrangers: En quant a països d’Àfrica es refereix, Uganda, Eritrea i Etiòpia donarien suport als rebels del sud, mentre que Egipte ho faria a Sudan del nord.

Ja fora del continent africà tenim països com la República Popular Xinesa i Iran que subministren armes a Sudan del nord a canvi de petroli, i països occidentals com França, EUA, Canadà i Alemanya amb inversions en el país en qüestions petrolieres.