Introducció

La sortida de sirians del país s’inicia al gener del 2012, però les dimensions de l’èxode s’han incrementat entre gener del 2014 i juliol del 2015. En aquest període més de 2,5 milions de persones han abandonat el país com a conseqüència de la violència armada, les amenaces,… Un 39% de les persones que han hagut de fugir són infants entre 0 i 11 anys.

Els països inicials de refugi van ser Turquia, Líban i Jordània. Entre els tres països acullen més de 3,7 milions de sirians. En menor mesura, hi ha refugiats a Egipte i l’Iraq.

Mapa3
Font: Syria Regional Refugee Response

Les condicions de vida de les persones refugiades (tant d’aquelles que viuen en camps de refugiats com d’aquelles que no) es deteriora diàriament, i les infraestructures dels països d’acollida i els recursos destinats a aquesta població són insuficients [dades d’ACNUR indiquen que un 12% dels refugiats viuen en camps oficials de refugiats. La resta sobreviu a les ciutats o al camp on la seva vulnerabilitat s’agreuja amb la manca de treball i en esgotar-se els estalvis]. D’altra banda, és important tenir en compte que l’impacte social, polític, econòmic, demogràfic,… que suposa acollir la població refugiada està creant tensions i conflictes en l’accés a uns recursos ja de per si limitats.

La inestabilitat en l’accés a serveis bàsics i l’empobriment ràpid dels refugiats s’evidencia en les diverses denúncies i crides de l’ACNUR. La precarietat en l’habitatge, el deteriorament creixent de l’assistència sanitària o la dependència de les institucions internacionals per a l’alimentació marquen la vida quotidiana de milers de persones a Jordània, Líban o Turquia. Així mateix, les situacions d’escassetat també creen conflicte i tensió als països d’acollida. L’ACNUR identificava conflictes concrets per l’accés a l’aigua i a les instal·lacions sanitàries.

El suport internacional per a la cobertura de les necessitats d’assistència dels refugiats és molt millorable. Segons càlculs de l’ACNUR, a setembre del 2015, els donants internacionals han cobert econòmicament només un 37% del pressupost necessari per atendre la crisi humanitària.

Líban

En el cas del Líban, Nacions Unides calcula que, a setembre del 2015, una de cada cinc persones que viuen al país és siriana. Des del 2011 hi han arribat prop de 1,2 milions de persones. Tenint en compte que la població del Líban no arriba als 5 milions, l’arribada d’1,2 milions més en un període de tres anys suposa un repte i un desafiament, entre d’altres, per als recursos i la capacitat del país en termes de gestió de l’allotjament, l’accés a l’educació, l’accés a l’assistència sanitària,… Respecte a l’accés a un lloc de treball, és limitat i es creu que un percentatge molt alt de les persones refugiades que treballen ho fan a l’economia submergida.

Un element que Nacions Unides ressalta és la intensificació del procés d’empobriment dels refugiats sirians en esgotar-se els seus estalvis i no poder accedir a un lloc de treball. L’empobriment afecta de forma alarmant les famílies encapçalades per dones. En aquest sentit, la vulnerabilitat de la població refugiada siriana s’està incrementant i és més extrema en aquelles persones que porten més temps assentades al país d’acollida. Aquesta vulnerabilitat és molt acusada en el cas de l’accés a l’alimentació i la salut, i és compartida amb els prop de 450.000 palestins i palestines registrats, que suposen prop del 10% de la població del Líban.

Més informació:

Jordània

Aquest país de prop de 7 milions d’habitants acull més de 600.000 persones refugiades de Síria. La quantitat de persones que arriben i s’assenten a Jordània depèn de diversos factors; entre ells, el lloc on es desenvolupen els enfrontaments armats, el control dels passos fronterers i la decisió del govern haiximita de tancar o no les seves fronteres.

Des de Nacions Unides es calcula que un 20% dels refugiats sirians –alguns d’ells, infants sols– s’ha establert en camps de refugiats a Jordània. A més, aquest país també dóna asil a uns 30.000 refugiats iraquians i a prop de 5.000 sudanesos i somalis. A aquestes persones, s’han d’afegir els més de 2 milions de refugiats palestins que viuen al país haiximita. Els primers refugiats palestins van arribar a Jordània com a resultat de la guerra àrab-israeliana del 1948, però posteriorment també han anat arribant grups de refugiats procedents de Gaza i Cisjordània, com a resultat de les polítiques israelianes d’ocupació.

Més informació:

Turquia

Turquia és el país que ha rebut el major nombre de refugiats sirians, gairebé 2 milions de persones. L’augment més important d’aquest col·lectiu es va produir durant els primers mesos del 2015, quan van arribar a Turquia prop d’un milió de persones. Les persones refugiades es concentren en les zones frontereres del sud del país. Prop de la meitat són infants. Hi ha construïts 22 camps de refugiats, que acullen unes 200 mil persones. Turquia també acull refugiats iraquians i afgans, entre d’altres procedències.

Més informació: