La vulnerabilitat de la població civil en situacions de guerra és un fet conegut i reconegut per les diferents instàncies de les Nacions Unides, entitats internacionals de drets humans, organitzacions de la societat civil,… La majoria de les violacions dels drets humans que s’han realitzat en el marc dels conflictes armats moderns les ha patit la població civil. Però la vulnerabilitat específica de dones i infants en aquestes situacions de violència no és tinguda en compte en moltes ocasions.
Les Nacions Unides han reconegut i identificat una sèrie de característiques diferencials de la violència que s’exerceix contra les dones en contexts de violència armada. Entre les qüestions identificades es troba la violència sexual contra les dones. S’ha identificat l’existència de pràctiques de violència sexual que es donen de forma desproporcionada i especial contra les dones. És important que aquestes pràctiques es considerin fora del que fins ara es coneixia com a “efecte col·lateral o secundari”. La violència sexual contra les dones en el marc de conflictes armats no és només una translació de la violència de gènere amb base cultural.
Des de les Nacions Unides (A/66/657–S/2012/33) es defineix la violència sexual relacionada amb els conflictes com “incidents o pautes de violència sexual” i se n’identifiquen les següents:
- la violació
- l’esclavitud sexual
- la prostitució forçada
- els embarassos forçats
- l’esterilització forçada
- o qualsevol altra forma de violència sexual de gravetat comparable que es faci contra dones, homes o infants.
Aquesta llista s’ha realitzat de conformitat amb la resolució 1960 (2010) del Consell de Seguretat.
La violència sexual contra les dones pot succeir tant en situacions de conflicte i postconflicte, o en altres situacions, com en aquelles en què hi ha un enfrontament polític.
La violència sexual es considera un crim contra la humanitat i, per tant, queda clar que, sota cap circumstància, la violació pot ser acceptada, tolerada o considerada intrínseca als conflictes armats.
La violència sexual, tal com es recull a la Resolució 1820 del Consell de Seguretat (S/RES/1820 (2008)), s’utilitza com a “tàctica de guerra destinada a humiliar, dominar, atemorir, dispersar o reassentar per la força membres civils d’una comunitat o grup ètnic”, i la violència sexual utilitzada d’aquesta manera “pot en alguns casos persistir després del cessament de les hostilitats”.
Així mateix, es considera que la violència sexual és un obstacle en els processos de reconstrucció postconflicte.
Des de les Nacions Unides s’està treballant activament contra la violència sexual en el marc dels conflictes armats mitjançant: