2. Actors:

  • Autodefenses:Durant els anys posteriors a l’inici del conflicte, les zones rurals van quedar molt desprotegides al ser objecte de vulneracions de drets per part dels revolucionaris i per part de les forces de l’Estat. Davant aquesta situació, les comunitats rurals es van organitzar en comitès d’autodefensa o rondes camperoles, per protegir-se d’atacs dels rebels. Aquestes patrulles de defensa van ser posteriorment usades per les forces armades en la seva lluita contra els insurgents, i també van ser identificades com a responsables d’abusos en contra dels drets humans.
  • Sendero Luminoso:El Partit Comunista Peruà es coneix com Sendero Luminoso. Aplica l’estratègia militar desenvolupada per Mao Tse Tung: la guerra popular perllongada que mobilitza a la pagesia com a principal força combatent, sota la direcció del partit proletari. Inicialment va lluitar per reformes agràries i l’obtenció de drets socioeconòmics; no obstant això, més tard va adoptar una ideologia totalitària de filiació maoista que va buscar imposar-se mitjançant l’ús del terror. Segons la CVR, aquesta organització seria responsable del 53,58% dels morts i desapareguts ocorreguts en el país a l’indicat període. Tot i que els seus principals líders van ser arrestats en la dècada de 1990, Sendero Luminoso no ha desaparegut per complet i encara porta a terme atacs esporàdics. Segons la Comissió de la Veritat, la raó principal per a condemnar l’acció armada de Sendero Luminoso com un acte criminal contra tots els peruans està en què va usar les armes amb la finalitat d’instaurar un règim totalitari i de potencial genocida, basat no en el respecte als drets bàsics de les persones sinó en la visió d’una societat suposadament perfecta que construirien mitjançant la violència. Una segona raó per a assenyalar la “guerra popular” del Partit Comunista Peruà –Sendero Luminoso com acte criminal deriva del tipus de societat que l’Estat peruà defensava – una societat que respectava de manera significativa les llibertats i drets bàsics dels individus, especialment el principi d’autodeterminació política.
  • Forces armades:Aquest actor entra en escena en 1982. Els governs que es van succeir durant el conflicte van elaborar hipòtesis equivocades sobre les organitzacions subversives i van procedir a donar una resposta fonamentalment militar que va acabar per agreujar el conflicte, propiciant la seva escalada tal com el PCP-SL buscava.
  • Govern:Govern de Fernando Belaúnde Ferry ( 1980 a 1985) va ordenar la resposta militar. Govern de Alan García ( 1985 a 1990) del APRA. Els governs de Fujimori ( 1990 a 2000, dues legislatures) fent un autogolpe d’Estat. Enfront de la guerra portada a terme pel PCP-SL, l’Estat va tenir el dret i el deure defensar-se, sempre garantint la defensa i vigència dels drets fonamentals dels seus ciutadans. No obstant això, la CVR constata que, paradoxalment, les etapes més dures del conflicte en el que a violacions dels drets humans es refereix, van transcórrer en democràcia. El major nombre de víctimes, morts i desaparicions forçades, incloent els tres punts més alts de 1984, 1989 i 1990, van ocórrer quan el país tenia governs democràtics, sorgits d’eleccions lliures, sense exclusió de partits ni fraus electorals, almenys abans de l’autogolpe del 5 d’abril de 1992 . El règim de Fujimori, Montesinos i Hermoza Ríos, iniciat en el cop d’Estat del 5 d’abril de 1992 va abusar de la circumstància que la població es trobava necessitada de major protecció enfront dels avanços del PCP-SL. Va procedir a violar sistemàticament els drets bàsics de la població, aprofitant el fet que aquesta es trobava sota foc dels subversius i que, per tant, les forces democràtiques no podien cridar a resistir al govern colpista, doncs aquest almenys combatia a l’enemic major, és a dir, al terrorisme del PCP-SL.
  • MRTA:En 1984 va fer la seva aparició en l’escena nacional el Moviment Revolucionari Túpac Amaru ( MRTA). Aquest grup té els seus orígens en la dissidència de diversos militars de l’Aliança Popular Revolucionària Americana (APRA), fundadors del Moviment d’Esquerra Revolucionària (MIR). El MIR va iniciar la guerra d’escamots en el país sent vençut als sis mesos per l’Exèrcit. Els que van sobreviure d’aquest grup van intentar reconstruir-lo en els anys posteriors, creant diferents grups. (MIR EM, MIR VR, MIR IV…). La seva presència va contribuir a aprofundir el procés de violència que vivia el país. Quant a la manera de combatre, el MRTA, a diferència del PCP-SL, va intentar cenyir-se inicialment als requeriments de les lleis de la guerra, es va abstenir d’atacar a la població i va concentrar els seus atacs en les forces de l’ordre. No obstant això, en els últims anys del conflicte va incórrer també en accions criminals.