Segle VII d.C.
La conquesta musulmana de l’Iraq comença l’any 633 i culmina el 637 (M. A. Shaban, “Historia del Islam, pg. 48), a la batalla d’al-Qadisiyyah. En aquesta batalla, un exèrcit arabo-musulmà enviat (comandat per Sad b. abi Waqqas, íb. M. A. Shaban) pel califa (títol dels sobirans que, com a successors de Muhammad, exerciren la suprema autoritat religiosa i civil sobre els musulmans) Omar va derrotar l’exèrcit persa. Aquesta victòria comportà la introducció de l’Islam al territori de l’Iraq, conformada definitivament l’any 749 amb l’establiment de Bagdad com a capital del Califat Islàmic.
1534
El territori de l’Iraq es conquerit per l’Imperi Otomà. Aquesta dominació s’estengué fins a principis del segle XX.
1920
25 d’abril – Després de la caiguda de l’Imperi Otomà, durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), s’inicia el mandat britànic sobre l’Iraq.
L’interès dels britànics per aquesta zona era doble: d’una banda, l’explotació del petroli i, d’altra, la construcció d’una línia de ferrocarril provinent d’Europa que, passant per Turquia, anava cap al Golf Pèrsic. Aquesta línia havia de permetre el comerç directe amb l’Índia estalviant voltar l’Àfrica.
juliol – Líders tribals inicien la revolta contra Anglaterra.
octubre – Es crea el Consell d’Estat Àrab, amb la supervisió d’oficials britànics, que substitueix el govern militar.
1921
Els britànics imposen la figura de l’emir Faisal ibn Hussein (Faisal I) com a rei de l’Iraq.
1930
3 d’octubre – Finalitza el mandat britànic i l’Iraq accedeix a la independència com a monarquia constitucional, de la ma de Londres.
1933
8 de setembre – Mor el rei Faisal I i és succeït pel seu fill Ghazi I.
1958
14 de juliol – Un cop d’estat encapçalat per oficials nacionalistes i d’esquerres, que compten amb un ampli suport popular, posa fi a la monarquia. El rei Faisal II i el príncep són executats i s’estableix la república. El general Abdul Karim Qassim es converteix en primer ministre.
1963
8 de gener – El president dels EE.UU, J. F. Kennedy, i els seus consellers, preocupats per l’acostament del president Qassim a Moscou i per les seves amenaces de nacionalitzar el petroli, decideixen actuar. Recolzen un cop d’estat d’un partit profundament anti-comunista, el Baath (Fundació Solidaritat, fitxa R.A.S), subministrant-li finançament i equipament. El president Qassim és afusellat i milers de comunistes i simpatitzants d’esquerres són torturats i assassinats gràcies a les llistes facilitades per la CIA.
8 de febrer – El triomf d’un cop d’estat d’orientació baathista provoca enfrontaments interns entre baathistes i unionistes nasseristes pro-egipcis. Finalment s’imposa la via unionista que fracassa posteriorment després de la Guerra dels Sis Dies. La derrota de Nàsser posa en situació difícil els nasseristes iraquians, fet que no desaprofiten els baathistes.
9 de juny – Reunió a Bagdad entre baathistes i oficials dels EE.UU.
18 de novembre – El govern del Baath és enderrocat pel coronel Arif i un grup d’oficials.
1968
17/30 de juliol – Un nou cop d’estat torna el poder al Baath, que inicia un acostament a l’URSS, al mateix temps que impulsa les relacions comercials amb Occident. Aquesta estabilitat política es reforça amb l’augment de les rendes del petroli. El General Ahmad Hassan al-Bakr accedeix a la presidència.
1970
11 de març – El Consell del Comandament de la Revolució (CCR) i el Mulà Mustafà Barzani, líder del Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK) signen un acord de pau en el qual l’Iraq garanteix una autonomia limitada als kurds.
1972
Nacionalització de la Companyia de Petroli d’Iraq (CPI).
1975
març – En una reunió de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) a Alger, l’Iraq i l’Iran signen un tractat amb la finalitat de resoldre les disputes frontereres.
1979
16 de juliol – El president Ahmad Hassan al-Bakr dimiteix per raons de salut i és succeït pel vice-president Saddam Hussein en la Presidència, en la Secretaria General del partit Baath i en el Consell del Comandament de la Revolució. Saddam Hussein es converteix en l’home fort de la República de l’Iraq i comença un procés de concentració de poder que dura fins el seu enderrocament per part del EE.UU. l’any 2003.
Guerra Iran-Iraq
1980
17 de setembre – L’Iraq suspèn el tractat de 1975 amb l’Iran.
21 de setembre – Inici de la guerra contra l’Iran, que provocà un milió de morts.
1981
7 de juny – Israel ataca el reactor nuclear d’Osiraq, prop de Bagdad.
1988
17/18 de març – Saddam Hussein ordena un bombardeig amb armes químiques contra la població kurda de Halabja amb el resultat de 5.000 civils morts.
28 d’agost – Treva amb l’Iran. Inici de les negociacions de pau (H. Kinder i W. Hilgemann, obra citada).
1990
2 d’agost – L’Iraq envaeix i ocupa el seu veí Kuwait. El mateix dia les Nacions Unides, a través de la resolució 660 del Consell de Seguretat, “condemnen la invasió de Kuwait per part de l’Iraq i li exigeixen la retirada immediata i incondicional de totes les seves forces militars a la regió”.
6 d’agost – Les Nacions Unides, a través de la resolució 661, imposen sancions econòmiques a l’Iraq.
29 de novembre – Per mitjà de la resolució 678 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides es fixa el 15 de gener de 1991 com a termini final per a què l’Iraq compleixi plenament la resolució 660 i les altres 11 resolucions emeses anteriorment sobre diversos aspectes de la situació entre l’Iraq i Kuwait. A més, autoritza els estats membres a utilitzar tots els mitjans necessaris per a fer valer i portar a la pràctica la resolució 660 (1990) i totes les resolucions aprovades ulteriorment per a restablir la pau i la seguretat internacionals a la regió. Aquesta resolució autoritzava els països membres, sempre dintre de les disposicions del capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, a utilitzar els “mitjans necessaris” per a fer complir a l’Iraq les resolucions del Consell de Seguretat que obligava les tropes iraquianes a retirar-se del territori de Kuwait, entenent-se implícitament la utilització de qualsevol mitjà i, evidentment, l’ús de la força. La retirada havia de ser efectiva abans del 15 de gener de 1991.
Guerra del Golf
1991
16/17 de gener – El 15 de gener l’Iraq no s’havia retirat de Kuwait. La matinada del 17 de gener s’inicia la Guerra del Golf (Operació Tempesta del Desert). Degut a què l’Iraq no va seguir les indicacions del Consell de Seguretat previstes a la resolució 678, les forces de la coalició aliada inicien els atacs. Cal mencionar que les forces de la coalició aliades van actuar amb l’autorització del Consell de Seguretat però no sota la direcció o el control de les Nacions Unides.
27 de febrer – L’Iraq es rendeix i accepta les condicions imposades per les Nacions Unides. Alliberament de Kuwait.
3 de març – L’Iraq accepta els termes de l’alto el foc.
3 d’abril – Resolució 687 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides: l’Iraq ha d’acceptar incondicionalment la destrucció, remoció o neutralització, sota supervisió internacional, de totes les armes de destrucció massiva, tots els míssils, així com les instal.lacions de producció i reparació.
Es preveu també que l’Iraq presenti al Secretari General, dintre del termini de 15 dies, una declaració sobre els llocs d’emplaçament, la quantitat i el tipus de tots els elements especificats en el paràgraf 8 de la resolució i haurà d’accedir a que es realitzi una inspecció urgent sobre el terreny.
Seguint aquesta resolució va ser establerta la Comissió Especial de les Nacions Unides (UNSCOM) per a fiscalitzar la destrucció d’aquestes armes. Se sol•licità també a l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) que emprengués tasques afins en l’àmbit nuclear amb assistència de la UNSCOM.
6 d’abril – L’Iraq accepta la resolució 687.
1994
10 de novembre – L’Iraq informa el Secretari General que reconeix la sobirania, la integritat territorial i les fronteres internacionals de Kuwait. Al mateix temps, el Consell de Seguretat estableix una zona desmilitaritzada tot al llarg de la frontera i estableix la Missió d’Observació de les Nacions Unides per a l’Iraq i Kuwait (UNIKOM).
Pla “Petroli per aliments”
1995
14 d’abril – Pla “Petroli per aliments” que permet l’Iraq vendre part del seu petroli a canvi d’ajuda humanitària: resolució 986 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Bagdad no l’accepta fins el mes de maig de 1996 i no s’aplica fins el mes de desembre.
15 d’octubre – Primer referèndum de Saddam, que guanya amb el 99,9% dels vots i que li permet romandre a la Presidència per uns altres set anys.
1997
13 de novembre – L’Iraq no permet que els inspectors nord-americans duguin a terme inspeccions de desarmament i són expulsats del país.
Operació “Guineu del desert”
1998
31 d’octubre – L’Iraq posa terme a la cooperació amb la Comissió Especial de les Nacions Unides per a la Supervisió d’Armes de Destrucció Massiva (UNSCOM).
16/19 de desembre – Inici de l’operació “Guineu del desert” amb l’objectiu de destruir totes les armes de destrucció massiva de l’Iraq.
1999
17 de desembre – El Consell de Seguretat crea, mitjançant la resolució 1284, la Comissió de Vigilància, Verificació i Inspecció (UNMOVIC), que reemplaça la UNSCOM i continua amb el mandat de privar l’Iraq de les seves armes de destrucció massiva.
2001
febrer – La Gran Bretanya i els EE.UU. realitzen bombardejos aeris intentant inhabilitar la xarxa de defensa aèria de l’Iraq.
2002
El govern dels EE.UU. comença a acusar Saddam Hussein de mantenir vincles amb al-Qaeda i de posseir armes de destrucció massiva.
2003
març – Hans Blix, el cap dels inspectors d’armament, informa que l’Iraq ha accelerat la seva cooperació, però comunica que els inspectors necessiten més temps per poder verificar el grau de compliment.
17 de març – L’ambaixador de la Gran Bretanya davant les Nacions Unides declara que el procés diplomàtic amb l’Iraq ha finalitzat. El president dels EE.UU, George W. Bush, dóna un termini de 48 hores a Saddam Hussein i als seus fills per què abandonin l’Iraq o per a fer front a la guerra. L’Iraq no accepta l’ultimàtum.
20 de març – Inici del conflicte conegut com “Operació Llibertat Iraquiana”, Guerra de l’Iraq, Segona Guerra del Golf o “Operació Tepic”, que comporta l’ocupació de l’Iraq per forces militars terrestres dels EE.UU. i la Gran Bretanya. L’entrada és du a terme des del veí Kuwait.
La principal justificació per a la invasió que ofereixen el president dels EE.UU, George W. Bush, i els membres de la coalició és l’afirmació que l’Iraq posseeix i està desenvolupant armes de destrucció massiva (ADM) en violació d’un conveni de 1991. Funcionaris dels EE.UU. sostenen que l’Iraq planteja una amenaça imminent contra els EE.UU, el seu poble, els seus aliats i els seus interessos.
13 de desembre – Captura de Saddam Hussein per les tropes dels EE.UU.
2004
abril/maig – Surten a la llum testimonis gràfics d’abusos sobre presoners iraquians per part de tropes nord-americanes.
juny – Els EE.UU. traspassen la sobirania al govern interí encapçalat pel primer ministre Iyad Alawi. Saddam Hussein és transferit a la custòdia legal iraquiana.
2005
octubre – Saddam Hussein és processat per crims contra la humanitat.
15 de desembre – Se celebren eleccions per a la formació d’una nova Assemblea Nacional que reemplaçarà el govern de transició escollit el gener del mateix any. Aquestes són les primeres eleccions que serviran per a optar a un govern estable per quatre anys des de la caiguda de Saddam, com a conseqüència de la invasió liderada pels EE.UU. en 2003.
2006
desembre – Execució a la forca de Saddam Hussein, acusat, jutjat i declarat culpable de crims de guerra.
2007
gener – El president dels EE.UU, George W. Bush, fa pública una nova estratègia per a l’Iraq: 21.500 seran enviats al país com a reforç de les tropes d’ocupació.
20 de juliol – Durant una reunió del Pacte Internacional per a l’Iraq es presenta el primer informe d’avenços al país. La vice-secretària general de l’ONU, Asha Rose-Migiro, afirma que, malgrat la incontrolada violència, els processos assolits fins el moment són considerables i destaca les mesures preses pel Parlament Iraquià per al restabliment de les forces de seguretat.
desembre – Turquia llença un atac aeri contra combatents del moviment kurd PKK dintre de l’Iraq.
2008
12 de gener – El Parlament Iraquià aprova una llei mitjançant la qual permet a antics oficials del partit Baath de Saddam Hussein reintegrar-se a la vida pública.
abril – El comandant militar del EE.UU. a l’Iraq, general David Petraeus, declara al Congrés que vol aturar la retirada de tropes americanes degut als pobrers avenços en matèria de seguretat.
juny – Austràlia dóna per concloses les seves operacions de combat a l’Iraq.
juliol – Nuri al-Maliki visita l’Iran per tercer cop des de que va assumir les funcions de primer ministre. Aspira a aplacar els temors iranians sobre les propostes d’extensió il•limitada de la presència militar dels EE.UU. a l’Iraq, afirmant que no permetrà que el seu país sigui utilitzat com a plataforma per al llançament d’un atac nord-americà contra l’Iran.
setembre – Les forces nord-americanes traspassen el control de la província d’al-Anbar al govern iraquià. Punt clau de la insurgència anti-americana en un primer moment i, posteriorment, fortí d’al-Qaeda, es converteix en la primera província sunnita retornada al govern iraquià.
6 de desembre – Les Nacions Unides denuncien en un informe la pràctica de greus violacions dels drets humans a l’Iraq.