EL MANDAT PER A PALESTINA. Lliga de les Nacions. 24 de juliol de 1922.
RES 181 (Assemblea General de les Nacions Unides), de 29 novembre de 1947. PLA DE PARTICIÓ DE PALESTINA DE L’ONU. Aquest Pla va ser un intent de solucionar el conflicte mitjançant la partició de Palestina en dos estats, un de jueu i un altre d’àrab. La divisió que propugnava aquest document dividia cadascun dels dos estats en tres territoris units per corredors o franges de territori molt petites. A la vegada, intentava deixar el major nombre d’àrabs (palestins) i de jueus en cada Estat. En aquest Pla, la ciutat de Jerusalem també quedava dividida i sota un règim internacional. Si el repartiment geogràfic ja era complicat i inestable, més ho era encara el repartiment de la població. En l’hipotètic Estat jueu (14.500 Km2) hi havia aproximadament un milió de persones, de les quals una mica més de la meitat eren jueus i l’altra meitat, àrabs. A la zona de l’Estat àrab (11.823 Km2), hi havia unes 600.000 persones, de les quals gairebé 100.000 eren jueves. Com es pot veure, era una solució que no estava lliure de tensions i problemes, però també s’ha de tenir en compte que eren els inicis de l’ONU.
S/1264/Corr.1 (Consell de Seguretat de les Nacions Unides). ARMISTICI DE 1949. Mitjançant aquest armistici es va posar fi a la guerra araboisraeliana de 1948, que es va produir immediatament després de l’autoproclamació de l’Estat d’Israel a Palestina per part dels jueus, i la no acceptació d’aquesta situació per part dels països àrabs de la regió (Egipte, Transjordània, Síria, l’Iraq, el Líban, Aràbia Saudita i el Iemen). En aquest armistici es va plasmar la victòria militar d’Israel, que va passar a controlar el 78 % del territori de Palestina, mentre que el Pla de partició només li atorgava el 55 %.
RES 194 (III) (Assemblea General de les Nacions Unides), d’11 de desembre de 1948. Aquesta Resolució autoritza l’establiment d’una Comissió de Conciliació (formada per França, Turquia i els EUA). Aquest òrgan havia de garantir l’ordre i el lliure accés tant a Jerusalem com als seus llocs sagrats. El més destriable d’aquesta Resolució és el que fa referència a la qüestió dels desplaçats per la guerra. La Resolució diu que totes les parts havien de cooperar per tal de facilitar la tornada a tots aquells que ho desitgessin i, en cas contrari, compensar econòmicament aquestes persones. Aquesta Resolució no va ser escoltada per les autoritats israelianes, que no van permetre la tornada de les persones refugiades i tampoc van compensar-les econòmicament. Tampoc els palestins van estar d’acord amb aquesta petició. Sempre van mantenir que la seva terra no es venia i que, per tant, aquestes compensacions no eren acceptables. L’única sortida acceptable per als palestins era la tornada de totes les persones refugiades a la seva terra.
RES 302 (IV) (Assemblea General de les Nacions Unides), de 8 de desembre de 1949. ESTABLIMENT DE L’UNWRA. Aquesta Resolució autoritza l’establiment als territoris ocupats i en aquells països àrabs amb població refugiada palestina de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Ajuda als Refugiats Palestins al Pròxim Orient (United Nations Relief and Works Agency for Palestins Refugees for Near East, UNWRA). Aquesta decisió va ser presa en consideració a la dramàtica situació en què es trobaven els refugiats palestins a tota la regió. Aquesta agència havia de treballar conjuntament amb la Comissió de Conciliació establerta a la Resolució 194 de l’Assemblea General de les Nacions Unides el desembre de 1948.
T/592 (Consell d’Administració Fiduciària), de 4 d’abril de 1950. ESTATUT INTERNACIONAL PER A LA CIUTAT DE JERUSALEM. En aquesta Resolució es va establir l’estatut internacional de la ciutat de Jerusalem, a què feia referència la Resolució S/1264/Corr.1 de 1949, és a dir, la Resolució de l’armistici que posava fi a la guerra de 1948.
RES 242 (Consell de Seguretat de les Nacions Unides), de 22 de novembre de 1967. FINAL DE LA GUERRA DELS SIS DIES. Aquesta és una de les resolucions de les Nacions Unides més conflictives en la història del conflicte, ja que no va deixar content ningú. En primer lloc, posava fi a l’anomenada Guerra dels Sis Dies. En segon lloc, afirmava la legalitat i la integritat de les fronteres de l’Estat d’Israel i, en tercer lloc, ordenava Israel que abandonés tots els territoris que havia ocupat durant la guerra i amb l’ús de la força (Cisjordània, els Alts del Golan a Síria i la península del Sinaí a Egipte). Israel mai no ha complert aquesta Resolució i l’OAP no la va reconèixer fins al 1986. L’únic territori que va abandonar Israel va ser la península del Sinaí, i només després d’un Acord signat amb Egipte i els EUA, els acords de Camp David de 1978.
RES 338 (Consell de Seguretat de les Nacions Unides), de 22 d’octubre de 1973. Conflicte del YOM KIPPUR. En aquesta Resolució, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides fa una crida a les parts en el conflicte del Yom Kippur, a mantenir les posicions que ocupaven en aquells moments, a tenir en compte el compliment de la Resolució 242 del 1967, i a establir converses per tal de trobar una solució negociada al conflicte. L’única cosa remarcable d’aquesta Resolució és la determinació del Consell de Seguretat en reafirmar l’obligat compliment de la Resolució 242 de 1967 per a totes les parts en conflicte (reconeixement de l’Estat d’Israel i l’abandonament per part d’Israel de tots els territoris ocupats com a conseqüència de la Guerra dels Sis Dies).
RES 340 (Consell de Seguretat de les Nacions Unides), de 25 d’octubre de 1973. Conflicte del YOM KIPPUR. Aquesta Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides torna a demanar que s’aturin les hostilitats, i demana a totes les parts que retornin a les posicions que ocupaven a les 16.50 hores del dia 22 d’octubre. Aquesta Resolució es va originar perquè les parts en conflicte no van respectar l’anterior Resolució (S/RES 338 de 22 d’octubre de 1973). Fa una crida a les parts a la cooperació amb les Nacions Unides. En la mateixa Resolució, el Consell de Seguretat va acordar establir una força d’emergència, UNEF (United Nations Emergency Force). Aquesta força d’emergència, composta per contingents de diferents països membres de les Nacions Unides (amb excepció d’aquells que són membres permanents del Consell de Seguretat), estava encarregada de l’observació del compliment de la Resolució 338 del mateix any del Consell de Seguretat.
RES 3210 (XXIX) (Assemblea General de les Nacions Unides), de 4 d’octubre de 1974. RECONEIXEMENT DE L’OAP PER PART DE L’ONU. L’Assemblea General de les Nacions Unides considera que la part principal implicada en la qüestió palestina és el poble palestí. Fruit d’aquesta consideració, l’Assemblea General reconeix l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) com el representant del poble palestí, i invita a aquesta organització a participar en les deliberacions del plenari de l’Assemblea referents a la qüestió palestina.
RES 3240 (XXIX) (A-C) (Assemblea General de les Nacions Unides), de novembre de 1974. INFORME DEL COMITÈ ESPECIAL PER A LA INVESTIGACIÓ DE LES PRÀCTIQUES ISRAELIANES. En aquesta Resolució es deplora l’actitud d’Israel pels impediments que posa al treball d’aquesta comissió especial d’investigació, es demana a les autoritats jueves que permetin l’entrada d’aquesta als territoris ocupats. Aquest informe, aprovat per l’Assemblea General, denuncia la violació sistemàtica de l’Estat d’Israel de la Convenció de Ginebra, relativa a la protecció de la població civil en temps de guerra, del 12 d’agost de 1949. En particular denuncia:
- L’annexió de parts dels territoris ocupats com a resultat d’un conflicte.
- L’establiment d’assentaments israelians i la transferència de població aliena a aquest assentaments.
- La destrucció i demolició de cases, viles i pobles àrabs.
- La confiscació i expropiació de propietats àrabs en els territoris ocupats, i l’adquisició d’aquestes per les autoritats israelianes.
- L’evacuació, deportació, expulsió i desplaçament de població àrab als territoris ocupats, i l’impediment del seu retorn.
- Arrestos massius, detencions administratives (fins a sis mesos sense haver de demostrar cap càrrec), i maltractaments a la població àrab dels territoris ocupats.
- El robatori de propietats culturals i arqueològiques.
- La interferència en la llibertat de culte o religió i la seva pràctica, així com els costums i els drets de les famílies.
- L’explotació il·legal tant dels recursos com dels habitants dels territoris ocupats.
RES 678 (Consell de seguretat de les Nacions Unides), de 29 de novembre de 1990. AUTORITZACIÓ DE L’ÚS DELS “MITJANS NECESSARIS” CONTRA L’IRAQ EN LA GUERRA DEL GOLF PER TAL QUE ABANDONI KUWAIT. Aquesta Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides habilitava els membres designats de les Nacions Unides a utilitzar els “mitjans necessaris” per tal de fer complir la Resolució 660, de 2 d’agost de 1990 del Consell de Seguretat. La Resolució 660 de 1990 invitava l’Iraq a retornar les seves tropes a la posició que ocupaven l’1 d’agost de 1990, és a dir, a que es retirés de Kuwait. Aquesta Resolució en cap cas autoritzava els bombardejos dels aliats sobre l’Iraq, ni sobre objectius militars, ni sobre la seva població civil.
ESTABLIMENT DE L’UNSCO (United Nations Special Coordinator in the Ocuppied Territories), el juny de 1994. Aquesta oficina es va establir als territoris ocupats per tal de supervisar i coordinar la implantació del principi d’acord a què van arribar l’OAP i l’Estat d’Israel el 1993. Aquesta oficina també és l’encarregada de la coordinació de tota l’ajuda governamental i no governamental que es destini als territoris ocupats.
Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
- 2001
- S/RES 1337 (30 de gener)
- S/RES/1351 (30 de maig)
- S/RES/1365 (31 de juliol)
- 2002
- S/RES/1391 (16 de gener)
- S/RES/1397 (12 de març)
- S/RES/1402 (30 de març)
- S/RES/1403 (4 de abril)
- S/RES/1405 (19 de abril)
- S/RES/1415 (30 de maig)
- S/RES/1428 (30 de juliol)
- S/RES/1435 (24 de setembre)
- S/RES/1451 (17 de desembre)
- 2003
- S/RES/1461 (30 de gener)
- S/RES/1488 (26 de juny)
- S/RES/1515 (19 de novembre)
- S/RES/1520 (22 de desembre)
- 2004
- S/RES/1525 (30 de gener)
- S/RES/1544 (19 de maig) Condemna l’Estat d’Israel pels assassinats de civils i enderrocs de cases al camp de Refugiats de Rafah, a la Franja de Gaza.
Informes del Secretari General de les Nacions Unides
- 2001
- S/2001/714 (20 de juliol) Informe del Secretari General sobre la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban. (Corresponent al període del 23 de gener al 20 de juliol de 2001)
- S/2001/1100 (23 de novembre) Informe del Secretari General sobre la Situació a l’Orient Mitjà, “la Qüestió Palestina”
- 2002
- S/2002/55 (16 de gener) Informe del Secretari General sobre la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban. (Corresponent al període del 21 de juliol de 2001 al 16 de gener de 2002)
- S/2002/746 (12 de juliol) Informe del Secretari General sobre la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban
- A/57/621-S/2002/1268 (26 de novembre) Solució pacífica de la qüestió palestina
- 2003
- S/2003/947-A/58/416 (10 octubre) Solució pacífica de la qüestió palestina
- 2004
- S/2004/50 (20 de gener) Informe del Secretari General sobre la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban
Iniciatives i programes de Nacions Unides destinats a Palestina o al poble palestí
La Qüestió Palestina. En anglès. Pàgina web de Nacions Unides on podreu trobar informació sobre resolucions, drets inalienables, procés de pau, qüestions socioeconòmiques, assentaments, Jerusalem, refugiats, ONG, afers especials, etc.
Divisió per als Drets Palestins de Nacions Unides. En anglès. La Divisió per als Drets Palestins forma part del Departament d’Afers Polítics de Nacions Unides. La Divisió estableix contactes amb ONG, organitza trobades, monitoritza aquells esdeveniments rellevants per a la qüestió palestina i publica butlletins, estudis, etc. Així mateix, manté un sistema d’informació sobre la qüestió palestina.
UNISPAL (Sistema d’Informació de Nacions Unides sobre la Qüestió Palestina). En anglès. UNISPAL depèn de la Divisió pels Drets Palestins i el seu principal objectiu és el de proveir als usuaris de documents provinents del sistema de Nacions Unides i que són rellevants per a la qüestió palestina i el conflicte araboisraelià en l’Orient Pròxim des de 1946.
UNSCO (Oficina del Coordinador Especial de Nacions Unides als Territoris Ocupats). En anglès. L’UNSCO es va establir l’any 1994. El coordinador especial ha de coordinar els diferents programes de l’ONU a la zona, assistir a l’Autoritat Palestina i als donants, coordinar l’assistència internacional, mantenir el contacte amb les ONG que treballen a Gaza i Cisjordània, etc. A la seva pàgina web trobareu informes econòmics de les zones de Gaza i Cisjordània, descripcions dels programes de cooperació de Nacions Unides amb la zona, directoris d’ONG que treballen a aquestes zones, etc.
UNRWA (Agencia de la ONU para los Refugiados de Palestina en Oriente Medio). Organització que proporciona serveis en els àmbits de l’educació, la salut, i l’ajuda i els serveis socials a les persones refugiades palestines que viuen a Jordània, Líban, República Àrab de Síria, Gaza i Cisjordània. A la seva pàgina web podreu trobar informació sobre les condicions de vida dels refugiats palestins, últimes notícies, materials i documentació variada, enllaços d’interès, etc.