Els límits geogràfics de la regió del Donbass no estan gaire definits. La definició més comuna és aquella que engloba l’óblast de Donetsk i l’óblast de Lugansk, ambdós situats a Ucraïna. Però alguns mitjans russos i europeus donen com a vàlida la definició que engloba (a més dels dos óblasts ucraïnesos) l’óblast de Rostov a Rússia. L’any 2010 es va crear l’Euroregió del Donbass, que inclou els óblasts dels dos països.

Representa una superfície de 26.517 km2, el 4,4% del territori d’Ucraïna. Està situat al sud-est del país. Limita al nord amb l’óblast de Khàrkiv; a l’est, amb l’óblast de Lugansk i amb l’óblast de Rostov (Federació Russa); al sud, amb el mar d’Azov i, a l’oest, amb l’óblast de Zaporíjia i el de Dnipropetrovsk.

La població és de 4 milions i mig d’habitants, i representa més del 10% de la població d’Ucraïna. Segons el cens nacional ucraïnès del 2001, la població de l’óblast estava formada per 56,9% ucraïnesos i 38,2% de russos. En canvi, la llengua que més es parlava era el rus. També hi havia altres nacionalitats com la grega, la búlgara i els tàtars.

És una de les regions industrials més grans d’Ucraïna. Representa al voltant del 20% de la producció industrial de l’estat. Com a resultat dels combats a l’est d’Ucraïna durant el 2014, la producció va caure un 59%, la construcció un 37,5%, i més de la meitat de la població activa va perdre el seu lloc de treball i ingressos.

Les principals indústries són el carbó i la metal·lúrgia ferrosa. A més té un pes important l’extracció de sal, la indústria química i la creació de maquinària pesada. La regió de Donetsk té la xarxa ferroviària més densa en el territori d’Ucraïna.

Té una superfície de 26.684 km2. Se situa a la part oriental d’Ucraïna i està gairebé envoltat per la Federació de Rússia: al nord, per les províncies de Bélgorod i de Voronej; a l’est i al sud, per la de Rostov i, a l’oest, per les províncies ucraïneses de Donetsk i Khàrkiv.

La població de la regió de Lugansk és de 2.270.000 habitants l’any 2012. Dins el territori podem distingir dues nacionalitats principals: la ucraïnesa (58%) i la russa (39%). En canvi, la llengua més parlada és el rus.

L’economia de Lugansk es basa en la indústria del sector primari; principalment, la mineria i l’agricultura, amb conreus de blat i cereals. Destaca la quantitat de mines de carbó que es localitzen vora el riu Donetsk, així com l’extensa xarxa de ferrocarrils de la zona per exportar aquestes matèries primeres. Gràcies a aquest desenvolupament del transport s’ha desenvolupat també una forta indústria de màquines de locomoció i trens que s’exporten a Rússia, Kazakhstan i Ucraïna.

Durant l’abril del 2014, la regió del Donbass va patir un conflicte armat molt important en què es lluitava per aconseguir la secessió d’Ucraïna. Els nous partits polítics que es varen crear en l’època de crisi política a Ucraïna (com Pau per l’óblast de Lugansk i República de Donetsk) van aprofitar que la població del Donbass vivia en unes condicions precàries per promulgar un discurs d’independència i de creació d’un nou estat: Nova Rússia. Grups insurgents mercenaris proucraïnesos i prorussos van lluitar entre ells per aconseguir una independència forçada de Kíev amb el suport humà i d’armament de Rússia.

Les conseqüències d’aquesta guerra varen ser molt negatives per a la regió: la pèrdua d’infraestructures importants (com ara l’aeroport de Donetsk, principal en la regió, i la destrucció de vies de tren, bàsiques per el transport de mercaderies i passatgers), el desplaçament forçat de la població (segons l’ONU, unes 40.000 persones es van haver de desplaçar internament i unes 400.000 van haver de refugiar-se a Rússia i Bielorússia), i l’accident d’un avió Boeing 777 de Malàisia Airlines amb 295 passatgers morts.

Des del mes d’octubre del 2015 el conflicte viu en una fràgil treva, encara que en qualsevol moment es podria tornar a una situació bèl·lica.