- Naixement: 9 d’agost del 1938 a Txaiquine (óblast de Txerníhiv)
- Mandat: 19 de juliol del 1994 – 21 de gener del 2005
- Professió: Enginyer espacial
Leonid Kutxma va néixer el 9 d’agost del 1938 al llogaret de Txaiquine, a la regió de Txerníhiv, dins d’una família rural. L’any 1960 es va graduar com a enginyer mecànic a la Universitat Estatal de Dnipropetrovsk, i entre el 1960 i el 1991 va ser membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Com a enginyer mecànic, des del 1960 va assumir diferents càrrecs a la Planta d’Enginyeria Còsmica del Sud. Va començar la seva carrera professional com a enginyer constructor, després va ascendir a director assistent del constructor i, finalment, va assolir el càrrec més important com a assistent del director tècnic del Centre Espacial Baikonur (antiga URSS, actualment Kazakhstan).
Leonid Kutxma està casat amb Liudmila Kutxma des del 1967. Ella és la Presidenta d’Honor del Fons Nacional de la Protecció Social de la Mare i el Nen, també anomenada “Ucraïna per als nens”. Van tenir un fill.
L’any 1990 Kutxma va ser escollit diputat d’Ucraïna i va treballar a la Comissió de Defensa i Seguretat de l’Estat. El 1992 va ser nomenat Primer Ministre, càrrec del qual va dimitir el setembre del 1993. L’any 1994 va guanyar les eleccions presidencials. El seu principal objectiu era estimular l’economia per restablir les relacions econòmiques amb Rússia i, ràpidament, passar a l’economia de mercat, després de desenes d’anys sota una economia planificada.
Kutxma va ser reelegit l’any 1999 per a un segon mandat. Alguns mitjans de comunicació van ser oprimits durant la seva presidència, i periodistes contraris a Kutxma, com Georgiy Gongadze, van desaparèixer en condicions misterioses.
Kutxma va signar un tractat econòmic, d’amistat i cooperació amb Rússia i va aprovar nombroses negociacions amb la Comunitat d’Estats Independents (CEI). També va oficialitzar el rus com una de les llengües oficials de l’estat ucraïnès, va signar un acord especial amb l’OTAN i va deixar oberta la possibilitat d’adhesió a l’Aliança Atlàntica.
A partir del 2002 i fins a començaments de gener del 2005, el primer ministre de Kutxma va ser Víktor Ianukóvitx, qui anys més tard seria president.
Poc després d’investir el seu successor, i amb por que l’imputessin per casos de corrupció, l’any 2005 Kutxma va marxar d’Ucraïna cap a Moscou. En va tornar l’any 2009 i, de cara a les eleccions a la presidència ucraïnesa del 2010, va demanar el vot per a Ianukóvitx.
El 24 de març del 2011, Kutxma va ser inculpat per abús de poder en el cas de la mort del periodista opositor Georgiy Gongadze, i se’l va acusar de ser un dels responsables del seu assassinat.
El juliol del 2014, Kutxma fou escollit pel president Petró Poroixenko per representar Ucraïna a les negociacions de Minsk amb els separatistes de les regions del sud-est d’Ucraïna.
Al llarg de la seva trajectòria política Leonid Kutxma ha rebut molt premis i guardons, com la medalla honorífica de l’Azerbaidjan (1999), per la millora de les relacions entre els dos estats; el premi de ciutadà honorari de l’óblast de Donetsk (2002), o l’ordre del mèrit per la pàtria de Rússia (2004), entre altres.
Més informació:
Departament de Defensa. Foto de Cherie A
- Naixement: 23 de febrer del 1954 a Joruzhivka (óblast de Sumi)
- Mandat: 23 de gener del 2005 – 25 de febrer del 2010
- Professió: Executiu i funcionari bancari
El pare de Iúsxenko va néixer l’any 1919 i, durant la Segona Guerra Mundial, va pertànyer a l’Exèrcit Vermell. El 1944 va ser capturat, i va estar retingut en diferents camps de concentració nazis com els d’Auschwitz, Dachau i Buchenwald. Finalment, va sobreviure.
L’any 1975, Iúsxenko es va graduar per l’Institut d’Economia i Finances de Ternópil i va començar el servei militar a la ciutat armènia de Gyumri. Un any més tard, va tornar a Sumi i es va incorporar com a economista a la delegació regional del Banc Estatal de la URSS (Gosbank). Va ser membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). L’any 1985 va obtenir la titulació de Finances i Crèdits per l’Institut Ucraïnès d’Economia i Administració Agrícola.
La seva carrera professional va patir una ràpida acceleració: el mateix any va ser nomenat sotsdirector del crèdit agrícola a l’oficina del Gosbank de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna (RSSU). L’any 1989 va ser nomenat vicepresident dels Banc d’Ucraïna. La seva dilatada experiència li va servir perquè el Consell Suprem (Verjovina Rada) l’escollis per ocupar el lloc de Governador del Banc Nacional d’Ucraïna (BUC) des del 1993 fins al 1999.
L’any 1998 Iúsxenko es va casar en segones núpcies amb Katerina Txumatxenko, una ciutadana estatunidenca, economista i filla d’emigrants ucraïnesos. Aquesta unió va reforçar el perfil prooccidental i proestatunidenc de Iúsxenko.
Iúsxenko va debutar en política l’any 2000, sota el sistema executiu del govern ucraïnès. El 26 d’abril del 2001, a iniciativa del Partit Comunista d’Ucraïna (KPU) i amb els arguments de que la política econòmica estava fracassant i portant el país a la ruïna, la Rada va aprovar una moció de censura.
El 16 de juliol del 2001, Iúsxenko es va presentar a les eleccions de març del 2002 amb la coalició Bloc Nostra Ucraïna (BNU), de caire centredreta i reformista-laboral. Va guanyar les eleccions, però tenia una situació política molt complicada per governar. Leonid Kutxma va nomenar primer ministre al governador de l’óblast de Donetsk, Víktor Ianukóvitx, de caràcter prorús, que va ser investit el 21 de novembre.
Mentre realitzava la campanya electoral per a les eleccions del 2004, Iúsxenko va ser lentament enverinat amb dioxines que li introduïen als àpats. Durant els mítings electorals, es va percebre que el seu aspecte físic era cada vegada més greu. Aquest fet es va afegir a la tensió que ja venia arrossegant la campanya, resumida per una confrontació inconciliable entre el projecte reformista liberal i europeista de Iúsxenko i el desig de Ianukóvitx d’apropar-se a Rússia en tots els aspectes.
En els resultats de la segona volta de les eleccions va sortir guanyador Ianukóvitx. L’oposició de Iúsxenko el va acusar de frau electoral, i els seus partidaris van sortir al carrer a manifestar-se amb banderes de color taronja, el color del partit polític. El 3 de novembre el Tribunal Suprem va fallar a favor de l’oposició, va anular els resultats de la segona volta i va manar celebrar una tercera volta.
Finalment, Iúsxenko va vèncer les eleccions; però la Rada va nomenar primer ministre a Ianukóvitx. Com era d’esperar, les relacions entre el president i el primer ministre no van ser bones i es prenien decisions partidistes.
El 30 de setembre del 2007 es van convocar noves eleccions, que va guanyar Iúsxenko. Ianukóvitx va tornar a l’oposició i va aprofitar per anunciar el desig de presentar-se a les eleccions del 2010. Iúsxenko també s’hi va presentar, amb una coalició per liderar el país, però va perdre a la primera ronda a causa de les males polítiques i decisions d’aliar-se amb partits polítics amb mala fama entre la ciutadania.
Iúsxenko no es va presentar a les eleccions del 2014 i va abandonar la política. Ara està jubilat i treballa a l’horta i l’apicultura, lluny de Kíev.
- Naixement: 26 de setembre del 1965 a Bolgrad (óblast d’Odessa)
- Mandat: 7 de juny del 2014 – actualitat
- Professió: Empresari relacionat amb la indústria de la xocolata.
Petró va ser criat dins d’una família russòfona. L’any 1989 es va diplomar en Economia a la facultat de relacions internacionals de la Universitat Nacional de Kíev. Es va casar el 1985 amb una cardiòloga, Maryna Peredevedentseva, i van tenir quatre fills.
L’any 1993, Poroixenko va crear una societat de comerç de cacau. Entre el 1996 i el 1998 va comprar moltes empreses de llaminadures i dolços, i les va fusionar creant el grup Roshen, amb el qual es va convertir en el major productor de dolços i llaminadures d’Ucraïna. La seva fortuna es basa en el negoci de la implantació del cacau a Ucraïna. El seu èxit en aquest domini econòmic ha fet que l’anomenin “el rei de la xocolata” Segons la revista Forbes, l’any 2014 la seva fortuna estava estimada en 1,6 milions de dòlars.
Poroixenko es va convertir en diputat de la Rada l’any 1998 pel Partit Socialdemòcrata d’Ucraïna (SDPU), el partit més fidel al president d’aquell moment, Leonid Kutxma. L’any 2000 va marxar del SDPU i va crear un altre partit de centre-esquerra: Solidaritat. L’any següent, va participar en la fundació del Partit de les Regions.
El mes de desembre del 2001 Poroixenko va ser nomenat cap de campanya de Víktor Iúsxenko, del Bloc Nostra Ucraïna, per a les eleccions legislatives del 2002. El partit va sortir-ne vencedor, i Poroixenko va entrar al Parlament, on va presidir la comissió parlamentària sobre els pressupostos.
Després que Víktor Iúsxenko fos escollit president, aquest va nomenar Poroixenko secretari del Consell Nacional de Seguretat i Defensa d’Ucraïna. El mes de setembre del 2005 va ser acusat de corrupció i va ser cessat del càrrec que ocupava.
El febrer del 2007 va presidir el consell de la Banca Nacional d’Ucraïna, i l’octubre del 2009 va ser presentat pel president Iúsxenko com a Ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, càrrec des del qual, dins del Consell Nacional de Seguretat i Defensa, va donar suport a l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN.
Amb el canvi de president, el març del 2010 Víktor Ianukóvitx li va retirar el ministeri d’afers exteriors i, dos anys més tard, el va nomenar Ministre de Comerç i Desenvolupament Econòmic, càrrec que ocupà fins al novembre del mateix any.
Petró Poroixenko es va presentar a les eleccions presidencials del 25 de maig del 2014 i va ser escollit amb un 54% dels vots. Els comicis no es van poder realitzar a la regió del Donbass, ja que no hi havia estabilitat política. Rússia, França i els Estat Units van reconèixer el nou president d’Ucraïna.
Poroixenko arriba al poder en un moment crític per al país, quan Ucraïna perd la península de Crimea, l’economia travessa una fase de recessió important, creix la separació entre els ucraïnesos enmig d’enfrontaments armats entre l’exèrcit i els separatistes a l’est del país i les relacions amb Rússia es compliquen. Ucraïna acusa Rússia de violar la integritat territorial i de donar suport militar i tècnic als separatistes de Donetsk i Lugansk.
El 17 d’agost del 2014, canvia el nom del seu partit per Bloc Petró Poroixenko i avança les eleccions legislatives (inicialment previstes per al 2017) al 26 d’octubre del 2014. Poroixenko justifica aquesta decisió per la inexistència de coalició parlamentària un mes després de la investidura del primer ministre Arseni Iatseniuk.
En aquestes eleccions anticipades, la seva formació queda en segona posició, amb un 21,8% dels sufragis; darrere del partit Front Popular, del primer ministre Iatseniuk, qui guanya les eleccions amb el 22,17% dels vots. Malgrat això, el sistema electoral ucraïnès permet al Bloc de Petró Poroixenko obtenir els 42% dels escons de la Rada, assegurant una composició majoritàriament proeuropea.
Més informació: