Ucrania_dosIntroducció al conflicte

Ucraïna i Rússia són dos estats que comparteixen fronteres, història, relacions comercials, ambicions geopolítiques,… De fet, la capital ucraïnesa és considerada el bressol d’un estat medieval que sorgeix a finals del segle IX anomenat la Rus de Kiev; i, a més, durant prop de 70 anys (des del 1922 fins al 1991), Ucraïna va formar part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) sota el nom de República Socialista Soviètica d’Ucraïna.

En l’àmbit polític, la veïna Rússia ha intentat conservar la influència sobre Ucraïna (un estat clau en termes geoestratègics militars, de control dels recursos naturals, producció d’aliments,…) mitjançant representants polítics propers als interessos de Moscou i que s’alcen com a partidaris o abanderats de la població russòfona. Dos exemples recents d’aquests intents de “control” polític són Leonid Kutxma (president ucraïnès entre el 1994 i el 2005) i Víktor Ianukóvitx (candidat a la presidència en les eleccions del 2005 pel Partit de les Regions, d’orientació prorussa). Ambdós noms s’associen a revoltes populars: la Revolució Taronja i, en el cas exclusiu del segon, la revolta de l’Euromaidan. L’aproximació ucraïnesa a la Unió Europea s’interpreta des de Moscou com una amenaça als interessos econòmics estatals russos i l’expansió de l’OTAN via Ucraïna s’entén com un perill per a la seguretat nacional russa.

La crisi de Crimea (que s’inicia l’any 2013) també afecta directament les relacions entre aquests dos estats, ja que Rússia s’annexiona la península sense el reconeixement d’Ucraïna. A causa de la revolució de l’Euromaidan, de clars tints europeistes, els óblasts (regions) de l’est de Donetsk i Lugansk, que tenen una proximitat a la cultura russa, van començar a manifestar-se fins arribar al punt d’autoproclamar-se repúbliques independents; fet que va provocar la guerra a l’est d’Ucraïna.

Els recursos energètics (especialment, la distribució i emmagatzemament del gas i els processos d’integració energètica regional) també han estat motiu de tensió entre Ucraïna i Rússia. L’any 1997 i amb suport dels Estats Units, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia i Azerbaidjan formen el GUAM, com a contrapès a l’estratègia russa de control de la producció i distribució de petroli i gas. L’any 2000, Rússia impulsa i defensa la Comunitat Econòmica Euroasiàtica (formada inicialment per la Federació Russa, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan). La majoria dels gasoductes i oleoductes que abasteixen Europa procedeixen de Rússia i circulen principalment per territori ucraïnès. La tensió entre Rússia i Ucraïna pel control de la distribució del gas esclata el 2006 i reapareix durant el 2008 i anys posteriors. Les hostilitats es van originar en elevar Rússia el preu del gas a Ucraïna (amb el consegüent endeutament i impagament), i en respondre Ucraïna amb un increment de les taxes per deixar passar els gasoductes russos per territori ucraïnès. Les tensions van provocar el tall del subministrament de gas rus a Ucraïna en ple hivern.

Els conflictes a Crimea i a l’est d’Ucraïna han generat una important crisi humanitària. Segons dades del Ministeri Ucraïnès de Política Social, fins a l’octubre del 2015 hi havia més d’un milió i mig de persones desplaçades internes, és a dir, persones que (tot i continuar dins d’Ucraïna) han fugit de les seves zones de residència; principalment, de les situades a l’est del país on les confrontacions armades són contínues. D’altra banda, més d’un milió de persones s’han desplaçat fora d’Ucraïna buscant asil i refugi*, sobretot a Rússia (on es calcula que hi ha prop d’un milió d’ucraïnesos/es) i a Bielorússia (on n’hi poden haver uns 100.000). Prop de 20.000 persones originàries d’Ucraïna han demanat asil a països de la Unió Europea, principalment a Alemanya, Polònia i Itàlia. El nombre de persones tant desplaçades internes com en busca de refugi i asil en estats veïns està directament relacionat amb els esdeveniments a la zona est d’Ucraïna (Donetsk i Lugansk), on hi ha un elevat grau de conflictivitat i violència.

*Les dades referents a l’impacte humanitari del conflicte a Ucraïna provenen de l’ACNUR. Es poden consultar més dades i informacions a la pàgina de l’ACNUR dedicada a Ucraïna.