Sergio Bouzo Rodríguez
Curs Conflictes i Convergències 2008 (UB)
1894 El Comte Con Götzen d’Alemanya és el primer home blanc que entra a Rwanda i visita al Mwami.
1896 El Mwami (rei) Yuhi V Musinga dediceix confiar les relacions exteriors del país a l’Imperi Alemany.
1897 Alemanya estableix les primeres oficines administratives al país, iniciant-se una política de govern indirecte.
1900 Els “pares blancs” funden la primera missió.
1916 Les tropes belgues ataquen Shangi, dintre del cuadre d’operacions dutes a terme pels aliats contra els interessos alemanys durant la Primera Guerra Mundial.
1926 La Societat de Nacions otorga a Bèlgica un mandat de tutela que preveu una “missió civilitzadora” fonamentada en un sistema d’administració indirecta.
1930 Monsenyor León Classe, primer bisbe de Rwanda, reivindica la superioritat de l’ètnia tutsi sobre l’ètnia hutu.
1933-1934 L’administració belga realitza un cens i emiteix documents d’identitat que etiqueta els rwandesos com a hutus (85%), tutsis (14%) o twa (1%).
1957 Nou intel•lectuals hutu publiquen el Manifest Bahutu, esperonats per l’Esglèsia Catòlica, reivindicant que Rwanda és un país hutu, donat que són majoria, i per això s’ha d’establir una “democràcia” amb els hutus exercint el poder.
1959-1960 Comença la revolució social i política, sostinguda per l’Església. El que es va anomenar “vent de destrucció” va acabar amb la vida de desenes de milers de tutsis.
1960 El General belga, Guy Logiest protagonitza un cop d’estat, deposant als caps tutsis i otorgant el poder als hutus.
1961 Els belgues i els nous governants hutus es reuneixen. Decideixen abolir la monarquia i declarar la República Rwandesa.
1962 Bèlgica otorga l’independència total a Rwanda i Grégoire Kabiyanda es nombrat nou president de la República.
1963 Al voltant de 200.000 tutsis han fugit cap a Uganda, Zaire i Burundi. Al Desembre els exiliats tutsis ataquen les fronteres i l’exèrcit rwandès els reprimeix violentament massacrant-los.
1966 La milícia exiliada es descompossa.
1973 Al Febrer sorgeixen notícies de persecucions anti-tutsis. Al Juliol, Juvénal Habyarimana pren el poder mitjançant un cop d’estat militar.
1978 Es redacta una nova Constitució, que diu que tot rwandès és membre de ple dret del partit únic, el Moviment Republicà Nacional pel Desenvolupament (MRND).
1979 Els tutsis exiliats a Kenya formen l’Unió Nacional Rwandesa (UNR), que més tard es convertirà en el Front Popular Rwandès (FPR).
1988-1989 El president Habyarimana surt reelegit per un 99% dels vots al seu favor. La crisi augmenta: fam, corrupció, detenció d’opositors polítics…
1990 A l’Octubre, el FPR ataca desde la frontera ugandesa. A Kigali 10.000 tutsis i opositors al règim son detinguts. Es produeix la primera massacre de tutsis a Kibilira. Francia i Bèlgica intervenen militarment. Els belgues marxen desprès de l’evacuació d’expatriats.
1991 Al Gener el FPR obre un nou front a la regió de Byumba, al nordest del país. S’obren les portes de la presó de Ruhengeri. Al Juny es modifica la Constitució, reconeixent el multipartidisme i la llibertat de premsa. Apareixen més partits de l’oposició: el Moviment Democràtic Republicà (MDR), el Partit Liberal (PL), el Partit Social Demòcrata (PSD) i el Partit Demòcrata Cristià (PDC).
1992 Març: apareix la Coalició per la Defensa de la República (CDR), la qual reuneix els ultra hutus. Es produeix una massacre de tutsis a Bugesera per part de les iterahamwe.
Abril: es forma un govern de compromís entre el MRND i tota l’oposició, excepte l’ FPR, dirigit per Dimas Nsengaremye.
Maig: olejada d’atentants terroristes, seguides per manifestacions violentes de les joventuts del MRND, que s’organitzen en milícies.
Juny: es produeixen alguns contactes a Bruseles i Paris, entre l’oposició democràtica i l’FPR, creant un front comú en favor dels acord de pau.
Juliol: es signen els primers acords a Arusha pactant-se un alt el foc.
Agost: alguns tutsis son masacrats a la regió de Kibuye per part de les milícies.
Octubre: les milícies de l’MRND i el CDR organitzen algunes manifestacions violentes.
Desembre: alguns tutsis i opositors al règim son massacrats a la regió de Gisenyi.
1993 Gener: es signa el protocol d’actuació d’Arusha, assegurant el manteniment de l’estat de dret, el final de les massacres i la formació d’un govern de transició amb l’inclusió de l’FPR. Les milícies interahamwe protagonitzen episodis violents a Kigali i la resta del país.
Febrer: l’FPR posa en marxa una nova ofensiva (amb recolzament francès) amb l’intenció d’aturar les massacres i dur a la pràctica els primers acords d’Arusha.
Març: el govern rwandès i l’FPR conclouen un acord a Dar es-Salaam, preveient l’aturada de la violència, la reanudació de les negociacions d’Arusha i la sortida de les tropes estrangeres. El Consell de Seguretat de la ONU adopta la resolució 812, preveient el desplegament d’una força d’interposició. Comença el replegament de les tropes franceses i el retorn de l’FPR a les seves posicions d’abans de Febrer.
Maig: es tornen a concloure acords a Arusha, preveient la creació d’una força armada nacional unificada que abraci les forces armades rwandeses i els combatents de l’FPR. Emmanuel Gapsiyi, dirigent hutu de l’MDR, principal partit de l’oposició es assassinat. Es produeix un acord entre l’FPR i el govern pel retorn dels desplaçats per la guerra.
Juny: es posa en marxa un nou govern de transició sota la direcció de Agathe Uwilingiyimana, de l’MDR. No participa l’FPR.
Agost: es signen el conjunt d’acords d’Arusha. Comencen les emissions “incendiaries” de la RTLM (Radio-Télévision Libre des Mille Collines).
Desembre: les tropes franceses de l’operació Noroît abandonen Rwanda i la missió de Nacions Unides per l’assistència a Rwnda (Minuar) pren el seu lloc.
1994 Gener: el president Habyarimana presta jurament a Kigali. Es bloquejen els acords d’Arusha degut a la negativa de la facció presidencial hutu power de posar en marxa un govern de transició que inclogués a l’FPR.
Febrer: el líder hutu del PSD Félicien Gatabazi i el dirigent de la CDR Martin Bucyana son assassinats. Els aldarulls violents produeixen desenes de morts.
6 Abril: a Dar es-Salaam es reuneix una cumbre regional. Es produeix un atemptat contra l’avió on van els presidents de Rwanda i Burundi: Juvénal Habyarimana i Ciprien Ntaryamira.
7 Abril: comencen les massacres a Kigali. El primer ministre Agathe Uwilingiyimana es assassinat juntament amb deu Cascos Blaus belgues. També son assassinats alguns ministres i responsables polítics pertanyents al PSD, MDR i PL. Durant la nit l’FPR surt del seu acantonament cap a Kigali, movent-se cap al nord. Les massacres s’estenen cap a fora de Kigali, a les províncies de Kabarondo, Zaza, Nyarubuye, Kibungo, Shangi…
9 Abril: Franç i Bèlgica envien tropes per evacuar als expatriats. La família del president Habyarimana es portada a prop de Paris.
19 Abril: la violència s’estendeix cap a Butare, on el governador civil es arrestat i assassinat.
21 Abril: a New York, el Consell de Seguretat de l’ONU redueix de 2.700 a 450 el nombre de Cascos Blaus i observadors presents a Rwanda.
17 Maig: el Consell de Seguretat vota el desplegament de 5.500 Cascos Blaus a Rwanda, però imposa la prohibició d’utilitzar les armes a no ser que sigui per defensa pròpia.
22 Maig: l’FPR s’apodera de l’aeroport de Kigali.
25 Maig: la Comissió pels Drets Humans de l’ONU decideix enviar un informant a Rwanda, M. René Degni-Ségui, per inquirir sobre les violacions dels drets humans internacionals. Michaux-Chevry, ministre francès de l’acció humanitària, suggereix per primer cop que s’està produint un “genocidi”.
27 Maig: les forces de la ONU procedeixen a una primera evacuació de supervivents refugiats a l’hotel “les Mille Collines”.
8 Juny: l’FPR anuncia que tres bisbes i deu sacerdots catòlics han sigut assassinats pels seus guardaespatlles, alguns soldats de l’FPR, al bisbat de Kapgayi.
10 Juny: 170 refugiats de la província de Saint-André son massacrats.
16 Juny: Alain Juppé, ministre francès d’Afers Exteriors, anuncia l’intervenció militar immediata de forces franceses.
22 Juny: seguint la proposta de França, el Consell de Seguretat de l’ONU autoritza intervenció armada humanitària a Rwanda. Encara que la resolució no preveu la persecució dels responsables del genocidi.
23 Juny: les forces franceses penetren a Rwanda.
28 Juny: l’ONU publica a Ginebra l’informe que parla sobre el genocidi de tutsis i la massacre d’hutus.
4 Juliol: Butare i Kigali cauen en mans de l’FPR. França crea una “zona humanitària segura” al sodoest, a Kibuye, Gikongoro i Cyangugu.
13 Juliol: Comença l’èxode massiu de rwandesos en direcció a la ciutat de Goma, al Zaire (actual RD Congo).
15 Juliol: els Estats Units deixen de reconèixer l’antic govern rwandès.
17 Juliol: l’FPR pren Gisenyi i declara el final de la guerra.
19 Juliol: es forma un govern d’unió nacional a Kigali. Es desencadena la còlera entre els refugiats de Goma.
28 Juliol: el Secretari General de l’ONU anuncia la creació d’una comissió d’investigació encarregada d’identificar els responsables dels actes de genocidi comesos a Rwanda.
31 Juliol: arriba a Kigali un destacament de l’armada americana.
22 Agost: en el moment fixat per l’ONU, l’operació Turquoise arriba al seu final. L’èxode cap a la ciutat de Cyangugu es menor que cap a Goma, fins que a finals de Setembre s’envien 500 militars francesos que romandran al Zaire per donar recolzament logístic la batalló interafricà.
1995 Es constitueix el Tribunal Penal Internacional per Rwanda (TPIR) a La Haya, que actuarà a Arusha. Desde començaments de l’any es produeixen incursions hutus desde la frontera del Zaire. L’exèrcit rwandès (ara format per tutsis) ataca a civils hutus, produint-se desenes de milers de morts, inclosos els desplaçats instal•lats al camp de refugiats de Klhebo.
1996 El govern de Rwanda organitza accions de desestabilització a l’est del Zaire per evitar les incursions hutus. Molts d’ells, entre els que s’amaguen responsables del genocidi, tornen a Rwanda, i uns altres escapen a l’interior del Zaire, Angola, Sudán i Brazzaville. Moren entre 100.000 i 200.000 persones.
1997 El dictador Mobutu es expulsat del Zaire amb el recolzament d’Uganda i els tutsis de Rwanda i ajudats pels EEUU. L’ONU acusa al dirigent Kabila de massacres sobre refugiats hutus a l’est del país. Amb la tornada de refugiats s’incrementen les accions guerrilleres hutus i amb elles l’acció repressiva de l’exèrcit tutsi. Nombroses víctimes civils, inclosos membres d’ONG. 22 acusats de genocides son executats en públic.
1998 La guerra civil s’agreuja. Bill Clinton i Kofi Annan demanen perdó per les errades comeses el 1994. Al Setembre el TPIR processa el primer condemnat per les accions de genocidi, Jean-Paul Akaseyu, exalcalde de Taba.
1999 Els exèrcits d’Uganda i Rwanda s’enfronten amb motiu del desacord pel repartiment del botí del final de la guerra de l’ara República Democràtica del Congo.
2000 l’”US Committee for Refugees” calcula uns 600.000 desplaçats. Paul Kagame es elegit president de la República Rwandesa.
2001 Es comencen els judicis pel genocidi segons el mètode tradicional rwandès: el “gacaca”.
2002 Es signen alguns acords de pau a la RD Congo. Molts refugiats hutus son expulsats dels camps de concentració en condicions deplorables.
2003 La sequera provoca situacions extremes de fam i epidèmies a la població. Kagame es reelegit per majoria i es molt crític amb l’actuació de l’ONU l’any 1994. Al Setembre es convoquen eleccions legislatives.
2004 Es produeix una crisi diplomàtica entre França i Rwanda, ja que Kagame acusa a França de no haver fet res per evitar el genocidi.
Dos terços de la població femenina es seropositiva per culpa de les violacions de que han sigut víctimes. A Rwanda un 30% de la població està afectada pel SIDA.
2005 L’ONU publica un informe segons el qual el parlament rwandès és el més equilibrat amb un 48,8% de dones. A finals d’any el TPIR ha detingut a 500 persones de les quals 71 han sigut posades a disposició, 6 compleixen sentència a Mali, 6 han sigut alliberats i la resta estan pendents de judici.
2006 Es produeix una redistribució territorial establint 5 províncies al país. Al Desembre Rwanda es acceptada a la Comunitat de l’Africa Oriental (EAC), després d’esperar durant 10 anys.
2007 Fins ara s’han trobat 173 fosses comuns amb cents de milers de cadàvers. Desenes de milers d’hutus han sigut assassinats a mans de l’FPR, com a revenja pel genocidi sobre els tutsi.
Maig 2008 El TPIR ha empresonat a 74 responsables o col•laboradors en el genocidi de Rwanda y molts altres estan en procés. La majoria dels responsables estan encara en llibertat. Rwanda confia en l’exportació de cafè per fer pujar el seu Índex de Desenvolupament Humà.