Introducció al conflicte
L’any 1960 hi havia al món 1 milió i mig de persones refugiades; el 2015, es comptabilitzaven més de 16 milions. D’aquests, 1 de cada 4 eren sirians. L’any 2017, la situació s’ha agreujat considerablement.
El 2016 es calculava que hi havia prop de 38 milions de persones desplaçades forçosament; d’aquestes, més de 7 milions eren sirianes [ACNUR].
Des de l’inici del conflicte armat l’any 2011, i fins a finals de 2016, a Síria han mort prop de mig milió de persones, més d’un milió han resultat ferides, i la meitat dels 22 milions de persones que hi vivien han hagut de marxar de casa seva. D’aquests, més de 7 milions de persones són considerades desplaçades internes (ja que han marxat dels seus llocs de residència però continuen al país) i més de 5 milions han creuat la frontera buscant un estat d’acollida.
La violència extrema dels actors que intervenen en el conflicte armat i la vulneració sistemàtica i generalitzada dels drets humans i del dret internacional humanitari expliquen la fugida massiva de persones. Aquest èxode ja s’ha considerat com el moviment més gran de persones causat per un conflicte armat des de la Segona Guerra Mundial; i fa que Síria ostenti dos tristos rècords:
- Des de 2014, és el país amb més refugiats arreu del món; rècord que fins l’any 2013 corresponia a Afganistan.
- És el país amb el major nombre de persones desplaçades internament; un rècord que havia ostentat Colòmbia (amb 6 milions de persones).
Tal com es recull en diferents documents de les Nacions Unides i informes d’ONGs [com Amnistia Internacional], el deteriorament de la situació de la població civil a Síria és alarmant. Entre les violacions dels drets humans, destaquen l’ús d’armes químiques contra la població, l’ús de bombes raïm i armament pesant, els bombardejos de ciutats i pobles, els cotxes bomba, el setge a la població civil, així com segrestos, assassinats, execucions sumarials, tortures, agressions a dones, infants i persones amb diversitat funcional…
La violència ha generat una greu crisi humanitària tant a l’interior de Síria com als països de la regió (principalment, Turquia, el Líban i Jordània) i, també, des de 2014, a Europa (sobretot, a Grècia i a Itàlia), on han arribat via marítima milers de persones. A mitjans de 2015, l’arribada de sirians a l’Europa central (principalment, Hongria) va posar sobre la taula de les institucions comunitàries la necessitat de gestionar una crisi humanitària, l’arrel de la qual es pot remuntar a principis de la dècada dels noranta amb la invasió de l’Iraq i la gestió posterior del conflicte, que (tal i com es pot apreciar en l’actualitat) ha derivat en una internacionalització de la violència armada.
*Última actualització: març 2017