Jordània no ha signat la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats (Convenció de Viena de 1951). Tot i així, el marc legal en què es realitzen les intervencions dels organismes de les Nacions Unides a Jordània, en relació a la població refugiada (palestins, iraquians, sirians, iemenites,…), és el Memoràndum d’Enteniment signat amb l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) i que es renova periòdicament. Mitjançant aquest Memoràndum, s’articula la definició de persona refugiada i es regula el principi de no devolució i l’estada de les persones que sol·liciten asil.

En el cas específic de les persones iraquianes, tal i com afirmen les Nacions Unides, el govern jordà les considera “convidades” més que refugiades. Des de 2008, Jordània exigeix als iraquians un visat d’entrada al país.

Respecte a les persones refugiades de Síria, l’ACNUR reconeix com a refugiats aquells que van creuar la frontera amb Jordània després de gener de 2012. El pas de persones per la frontera entre Jordània i Síria va ser fluid fins a l’esclat de la violència a Síria. En aquest sentit, s’ha de destacar l’existència d’un acord de cooperació en matèria de mà d’obra entre ambdós països que facilitava la circulació de persones.

En relació a les persones que fugen del conflicte a Síria des de 2011, durant els primers anys, Jordània va mantenir una política de fronteres obertes que permetia l’entrada de persones refugiades tant si ho feien mitjançant els passos fronterers com si no, i sempre i quan les persones portessin una identificació (passaport), que en moltes ocasions era retinguda per l’exèrcit. Aquesta documentació és bàsica per poder, per exemple, inscriure nadons en els registres pertinents i obtenir certificats, el permís de treball… La pressió exterior –especialment, dels Estats Units– per al manteniment d’aquesta política ha estat important. Tot i així, els atemptats en diversos punts de la frontera amb Síria han fet que l’exèrcit jordà tanqui de forma provisional l’accés al seu territori; un accés que, segons documents de les Nacions Unides, està especialment vetat a palestins i iraquians provinents de Síria. En virtut del Memoràndum, aquest veto no s’hauria de donar, com tampoc haurien de succeir els casos de devolució a Síria de famílies palestines assentades a Jordània, ja que van en contra del principi de no devolució.

El fet de disposar d’una acreditació com a persona refugiada permet accedir a una sèrie de serveis proveïts per l’ACNUR, el Programa Mundial d’Aliments, etc.; però no implica automàticament disposar d’un permís de residència, poder accedir a un lloc de treball, als serveis de salut o a les escoles del sistema públic.

En l’actualitat [març de 2017], es calcula que un 20% de la població siriana que ha accedit a Jordània viu en camps de refugiats. El 80% restant viu en ciutats o nuclis urbans.

Un dels elements clau per a la subsistència de les persones refugiades és el relacionat amb els permisos de residència i treball. Un percentatge molt petit de sirians disposa de permisos de residència. Respecte al permís de treball, segons la legislació de Jordània, el dret al treball està limitat a la ciutadania jordana, amb excepcions avalades pel Ministeri de l’Interior i en el cas de treballs específics que no pot desenvolupar aquesta ciutadania, per als quals es concedeixen permisos de treball a persones estrangeres. El Ministeri de Treball de Jordània elabora periòdicament una llista tancada de professions que només pot exercir la ciutadania jordana. Entre aquestes professions es troben les següents: administració, cúria, vendes, decoració, electricitat, mecànica i reparació de cotxes, conducció, perruqueria, medicina, enginyeria,…

Un important percentatge de persones refugiades a Jordània competeix en el mercat de treball per ocupacions amb baix nivell de qualificació. A causa de la manca de documentació i de l’elevat cost dels procediments burocràtics, molt sovint aquestes persones treballen en l’economia submergida, i pateixen les pràctiques abusives que això pot implicar, com ara l’explotació laboral, el treball infantil,…

 

Més informació: