Les dades sobre persones refugiades al Líban són aproximades. Al maig de 2015, l’estat libanès va demanar a ACNUR (Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats) que aturés temporalment el registre de persones. En aquell moment, s’havien registrat 1.183.327 persones que fugien de la guerra a Síria. Mesos després es va obrir el registre per incloure-hi els bebès nascuts en sòl libanès. En l’actualitat, no hi ha dades precises sobre el nombre de persones que han fugit al Líban com a conseqüència de la guerra a Síria.

Sobre les dades d’ACNUR de 2015, s’observa que el 52% del total de persones eren dones i el restant 48%, homes. Un 53% del total de persones que havien fugit al Líban eren infants. Entre la població que fuig al Líban es troba, principalment, població siriana, palestina (provinents de camps de refugiats a Síria), iraquiana (refugiats a Síria com a conseqüència de la violència a l’Iraq).

La situació econòmica de les persones refugiades ha anat empitjorant gradualment tant per l’exhauriment dels estalvis com per les restriccions en l’accés al mercat de treball libanès. La legislació libanesa en termes d’accés/renovació del visat de residència per a persones que fugen de la guerra a Síria té un gran impacte sobre les condicions de vida d’aquest col·lectiu. L’any 2015 la legislació libanesa es va endurir, i això va facilitar, segons Human Rights Watch, la vulneració dels drets humans de les persones refugiades. Així mateix, els alts costos econòmics de la renovació del visat de residència condicionen la permanència de moltes famílies al país (en situació legal) i el seu accés al mercat laboral. El govern libanès està estudiant el manteniment d’aquestes taxes.

Les dades de les Nacions Unides mostren que:

  • El 89% de les llars compostes per persones refugiades al Líban experimenten manca de menjar o de diners per adquirir menjar. Aquesta situació ha empitjorat gradualment en relació a anys anteriors.
  • El 70% de les llars estan per sota del llindar de la pobresa establert al Líban, que és de 3,84 dòlars persona/dia.
  • Gairebé un 36% de llars de persones refugiades pateixen una moderada o severa inseguretat alimentària.
  • Gairebé un 90% de les llars estan endeutades. L’endeutament té com a objectiu fer front a les necessitats bàsiques: alimentació, educació i sanitat.
  • Només 1 de cada 5 llars informa que el total dels seus membres tenen permisos de residència vigents. Les taxes associades a la renovació dels permisos de residència suposen un obstacle per a les famílies pobres, que opten per no renovar-los. Però no renovar els permisos de residència implica:
    • un obstacle a l’hora de trobar un lloc de treball.
    • incórrer en una violació de la llei libanesa. Les persones que tenen els permisos caducats tenen por a ser arrestades. Això limita l’accés a serveis (educació, sanitat) quan aquests impliquen un desplaçament i, per tant, incrementen les possibilitats d’arrest.
    • la impossibilitat de demanar reparació si són víctimes d’un delicte.

Els baixos ingressos, la pobresa o la manca de permisos de residència vàlids afecten de forma més important aquelles llars en què el cap de família és una dona. Les condicions de treball també són més difícils per a les dones. De fet, segons informes de l’OIT (Organització Internacional del Treball), les dones tenen més dificultats per accedir al mercat de treball (en moltes ocasions, és la primera vegada que treballen fora de la llar) i els seus salaris són considerablement menors que els dels refugiats homes (gairebé un 40%).

Així mateix, s’observa un impacte més gran de les desigualtats entre aquells col·lectius de persones refugiades palestines que fugen de la guerra a Síria, ja que el govern libanès ha imposat un règim més dur per renovar-los els permisos de residència i ha limitat extraordinàriament l’accés a territori libanès d’aquest col·lectiu.

Enllaços d’interès: