La sortida de sirians del país s’inicia al gener del 2012, però les dimensions de l’èxode s’han incrementat entre gener del 2014 i juliol del 2015. En aquest període més de 2,5 milions de persones han abandonat el país com a conseqüència de la violència armada, les amenaces,… Un 39% de les persones que han hagut de fugir són infants entre 0 i 11 anys.
Els països inicials de refugi van ser Turquia, Líban i Jordània. Entre els tres països acullen més de 3,7 milions de sirians. En menor mesura, hi ha refugiats a Egipte i l’Iraq.
Font: Syria Regional Refugee Response
Les condicions de vida de les persones refugiades (tant d’aquelles que viuen en camps de refugiats com d’aquelles que no) es deteriora diàriament, i les infraestructures dels països d’acollida i els recursos destinats a aquesta població són insuficients [dades d’ACNUR indiquen que un 12% dels refugiats viuen en camps oficials de refugiats. La resta sobreviu a les ciutats o al camp on la seva vulnerabilitat s’agreuja amb la manca de treball i en esgotar-se els estalvis]. D’altra banda, és important tenir en compte que l’impacte social, polític, econòmic, demogràfic,… que suposa acollir la població refugiada està creant tensions i conflictes en l’accés a uns recursos ja de per si limitats.
La inestabilitat en l’accés a serveis bàsics i l’empobriment ràpid dels refugiats s’evidencia en les diverses denúncies i crides de l’ACNUR. La precarietat en l’habitatge, el deteriorament creixent de l’assistència sanitària o la dependència de les institucions internacionals per a l’alimentació marquen la vida quotidiana de milers de persones a Jordània, Líban o Turquia. Així mateix, les situacions d’escassetat també creen conflicte i tensió als països d’acollida. L’ACNUR identificava conflictes concrets per l’accés a l’aigua i a les instal·lacions sanitàries.
El suport internacional per a la cobertura de les necessitats d’assistència dels refugiats és molt millorable. Segons càlculs de l’ACNUR, a setembre del 2015, els donants internacionals han cobert econòmicament només un 37% del pressupost necessari per atendre la crisi humanitària.