Situació de partida

Jordània ha estat des de finals del segle XIX, quan encara era coneguda com Transjordània, un espai d’acollida de persones refugiades. Diverses onades de persones refugiades han arribat i s’han assentat a Jordània. Al segle XX, Jordània va acollir els palestins que fugien de la guerra de 1948 contra Israel, i una segona onada de palestins després de l’ocupació de Gaza per part d’Israel l’any 1967. De fet, es calcula que més de dos milions de refugiats palestins resideixen a Jordània. Una proporció elevada d’aquests refugiats viu en algun dels 10 camps de refugiats gestionats per l’UNRWA (Agència de les Nacions Unides pels Refugiats de Palestina al Pròxim Orient).

Les guerres a l’Iraq i la inestabilitat social d’aquest país veí de Jordània expliquen la fugida de milers d’iraquians. L’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) ha registrat a Jordània gairebé 62.000 refugiats iraquians. Les xifres oficials i les reals varien. Des de l’ACNUR, pròpiament, es comptabilitzen més de 400.000 persones iraquianes sense registrar i, per tant, sense accés gratuït als sistemes nacionals jordans de sanitat i educació ni a d’altres mesures assistencials del WFO (Programa Mundial d’Aliments).

Altres col·lectius de refugiats que s’han identificat a Jordània són els iemenites, els somalis i, de forma molt accentuada des de 2011, els sirians. De fet, es calcula que prop de milió i mig de sirians viu a Jordània, segons el govern jordà. L’ACNUR reconeix més de 600.000 persones, que són les que estan registrades.

En total, es calcula que prop d’un 42% de la població jordana és refugiada.

Amb uns recursos naturals molt limitats (especialment, pel que fa a l’accés a l’aigua), una població especialment concentrada a les ciutats, una important pressió demogràfica sobre els recursos i un context regional políticament inestable, Jordània depèn de les ajudes internacionals i de les remeses que els treballadors jordans envien a l’estranger. L’arribada massiva de persones refugiades a Jordània ha tingut un impacte ambiental greu; específicament, sobre l’accés a aigua. De fet, Jordània ha passat de ser el quart país més pobre en termes d’aigua a ser-hi el tercer. A més, també hi ha hagut impacte en termes:

  • socials: amb una reticència de la població local cap a les persones refugiades, un increment de la pobresa…
  • laborals: amb una pressió a la baixa dels salaris, un increment de la taxa d’atur…
  • econòmics: amb un increment dels preus dels aliments, de l’habitatge…
  • d’accés als serveis bàsics: s’han sobrecarregat els sistemes públics d’educació i sanitat
  • d’infraestructura, de seguretat nacional…

Des del punt de vista dels drets humans, nombrosos informes de les Nacions Unides denuncien una arrelada i intensa violència de gènere contra dones i nenes. S’identifica la violència psicològica i verbal com a forma més estesa de violència de gènere, així com el control de marits sobre els moviments i la llibertat d’opinió de les seves esposes. També s’identifica violència física i sexual contra les dones. D’altra banda, es denuncia la persistència en el temps del matrimoni forçat i infantil; així com de l’explotació sexual d’infants.

D’altra banda, tot i que l’accés de les dones a l’educació (tant secundària com superior) és molt alt, la participació femenina en l’economia encara és limitada (d’un 22% en comparació amb el 89% dels homes). Les Nacions Unides denuncien formes de violència econòmica, per la qual els marits limiten l’accés de les esposes al mercat de treball o bé les obliguen a treballar i es queden amb els salaris que obtenen, de manera que incrementen la seva dependència econòmica.

Així mateix, es denuncia l’existència de tràfic de persones amb finalitats d’explotació laboral (que afecta desproporcionadament les dones que treballen en el servei domèstic), explotació sexual, mendicitat o tràfic d’òrgans. La població vulnerable al tràfic de persones és tant població jordana com població refugiada, sol·licitant d’asil i treballadors/es estrangers.

Igualment, es denuncia l’augment del treball infantil, especialment entre les famílies refugiades, així com l’increment de la tortura i els maltractaments als centres de detenció, o l’ús de la presó preventiva i la detenció administrativa per part de l’estat. Aquesta última (la detenció sense càrrecs i sense garanties processals) s’aplica contra les dones i nenes, i es justifica esgrimint la defensa del col·lectiu femení contra els possibles “delictes d’honor”.

Més informació: