Estatus legal

Les Nacions Unides reconeixen en diversos documents que les persones que fugen de Síria per por a la violència armada, al reclutament forçat, a la violència sexual, a la violència indiscriminada contra civils… ho fan per buscar protecció internacional i tenen totes les característiques per ser considerades persones refugiades. Tot i això, el govern del Líban utilitza el concepte “migrant” (i, en ocasions, també incorpora el de “desplaçat”; si bé cap d’ells s’ajusta a la definició legal del Dret Internacional). El Líban, igual que altres estats de la zona, no ha signat la Convenció de Ginebra ni el seu protocol. El tractament que atorga a les persones refugiades és assimilable al que atorgaria a les persones estrangeres.

Tot i que la normativa legal varia, fins al març de 2017, el Líban s’havia compromès, entre d’altres mesures, a:

  • no deportar cap persona de nacionalitat siriana des del seu territori
  • expedir permisos de residència anual, sempre que la persona tingui un certificat d’identificació de l’ACNUR (és a dir, s’hagi registrat com a persona refugiada)

Fins al 2014, la circulació de persones Líban-Síria a través de la frontera era molt fluïda (pels llaços culturals, familiars i econòmics entre ambdós països). L’únic requisit per creuar la frontera era mostrar una identificació. A principis de 2015, s’havien registrat als organismes de les Nacions Unides pertinents més d’1 milió de persones que fugien de la guerra a Síria. Eren principalment persones de nacionalitat siriana, però també hi havia palestins refugiats a Síria i iraquians que fugien de la violència al seu país i que havien trobat a Síria un lloc on refugiar-se. Això suposava que gairebé 1 de cada 4 persones que vivien al Líban eren persones refugiades.

Després de tres anys d’una política fronterera de “portes obertes”, el Líban va endurir i limitar, a partir dels anys 2014-2015, l’accés fronterer des de Síria al seu territori. Aquest enduriment en el control fronterer va suposar una disminució en l’arribada al Líban de persones refugiades procedents del país veí. En la base de les polítiques de restricció de l’entrada al Líban es troben l’arribada contínua i creixent de persones refugiades; la percepció de que la violència a Síria (i, per tant, la fugida de persones buscant protecció internacional) era un fenomen a llarg termini; la pressió demogràfica i sobre els recursos (mercat laboral, preus de l’allotjament, menjar,…), i l’inici d’un discurs d’odi orientat cap a la població refugiada.

 

De què parlem quan parlem de:

  • Persona refugiada. Segons la Convenció de l’Estatut de Refugiat (també coneguda com a Convenció de Ginebra de 1951), es considera persona refugiada aquella persona que “a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d’aquests temors, no vol acollir-se a la protecció del país; o, sense tenir nacionalitat i trobant-se, a causa dels esdeveniments, fora del país on abans tenia la seva residència habitual, no pot, o a causa dels temors, no vol retornar a aquest país”. L’ACNUR considera que una persona refugiada és aquella que surt del seu país cap a un altre fugint de conflictes armats o persecució.
  • Persona desplaçada (desplaçament intern). Es considera persona desplaçada interna aquella persona que, fugint de la violència o persecució (poden ser els mateixos motius que els de la persona refugiada), es mou d’un lloc a un altre, però ho fa dins del seu país; és a dir, no creua les fronteres ni accedeix a un altre estat.
  • Persona migrant. Es considera persona migrant aquella persona que, per diferents motivacions (econòmiques, laborals, personals,…), es mou d’un estat a un altre. Entre les motivacions no consten les relacionades amb la persecució o por a retornar al país d’origen.

 

Més informació: