Situació de partida

A principis de la dècada dels 2000, el Líban va encetar una etapa de fràgil pau després d’un conflicte intern entre comunitats religioses cristianes i musulmanes que va acabar el 1989; d’un conflicte amb Israel, que va envair en diverses ocasions el sud del Líban, i de la retirada de tropes sirianes que havien estat en territori libanès durant gairebé 30 anys.

A nivell intern, el període de pau es produeix en un context polític en què l’equilibri té com a base el repartiment del poder entre les comunitats religioses (cristianes i musulmanes), en què el pes demogràfic de les comunitats religioses és un element important, i en què es detecten vulneracions de drets humans (discriminació de la dona, discriminació de la població refugiada palestina ubicada al Líban,…), denunciades per les Nacions Unides i diferents ONG.

L’arribada massiva de persones que busquen protecció internacional (gairebé 2 milions en 3 anys) ha incorporat un nou element de desequilibri en un escenari ja intrínsecament complex; un desequilibri en el panorama demogràfic i també un increment del nombre de persones que necessiten accedir en condicions de dignitat a recursos escassos; entre ells, el treball, l’habitatge, l’educació, la sanitat,…

L’impacte de la guerra a Síria en l’economia libanesa també ha estat important, i tant moltes de les comunitats d’acollida com la població refugiada estan vivint situacions de pobresa, en moltes ocasions produïda pels alts nivells de desocupació, la sobresaturació del mercat de treball i l’economia submergida, situacions preexistents abans de la guerra a Síria, però que s’han accentuat amb l’arribada de persones que fugen del conflicte. Segons dades del Pla de Resposta davant la Crisi al Líban (2017-2020), dels 3.3 milions de persones en situació de vulnerabilitat, a grosso modo, 1.5 milions eren població libanesa, un altre 1.5 milions eren refugiats sirians, i gairebé 500.000 persones eren palestines refugiades. Aquesta situació de competència pels recursos escassos crea tensió en l’àmbit local i estatal.

Entre les situacions precrisi existents al Líban que s’han accentuat després del conflicte, es troben les vulneracions de drets humans. S’ha documentat l’explotació de persones estrangeres (especialment, de persones dedicades al servei domèstic) i, també, com a element comú a la regió del Pròxim Orient, situacions de tràfic de persones. Es considera que, abans de la crisi humanitària que ha comportat el conflicte sirià, el Líban ja era un lloc de trànsit i destinació de les xarxes d’explotació i tràfic de persones. Així mateix, s’han identificat, en proporcions creixents, casos de prostitució forçada de menors provinents tant de Síria com de l’Iraq.

Tot i que el govern libanès està fent passos per a l’eliminació de la discriminació de gènere i està adoptant mesures per a l’eradicació de les xarxes de tràfic i explotació de persones, diverses ONG i organitzacions internacionals (com l’ONU) segueixen denunciant la persistència d’aquestes situacions; situacions davant les quals les persones –sobretot, les dones– que han hagut de fugir de la guerra a Síria són especialment vulnerables.

Així doncs, és en aquest punt de partida que s’han de situar les condicions de vida de les persones sirianes refugiades al Líban i, amb especial atenció, dels col·lectius de refugiats més vulnerables: nenes, dones i, especialment, dones que són cap de família.

Més informació: