Tal com es recull en diferents informes realitzats per la Comissió Independent d’Investigació per a la República de Síria (CIIRS), la violència sexual ha constituït una pauta de conducta per tots els actors del conflicte sirià (tant les forces governamentals com els grups armats progovernamentals, així com els actors armats de l’oposició islamista i no islamista) des del seu inici l’any 2011. La violència sexual és una de les motivacions per les quals les famílies fugen dels seus llocs de residència.
Els casos de denúncia de violència sexual exercida per l’oposició armada islamista, concretament l’ISIS, s’han incrementat exponencialment des de 2014.
Tot i que la manca d’accés directe al terreny no ha permès confirmar totes les acusacions rebudes, així com la necessitat de salvaguardar la seguretat de les persones que han sobreviscut a la violència sexual i continuen a Síria, les nombroses entrevistes amb persones que han fugit del país i la recollida de dades han permès que la Comissió pugui identificar una constant de violència sexual que s’exerceix especialment sobre dones, encara que també sobre homes i infants.
Així mateix, es considera molt probable que el nombre de casos existents sigui molt més gran que el denunciat, ja que existeixen factors que actuen en contra de la denúncia (i, per tant, de la visualització dels fets):
- factors socioculturals (l’estigma social i familiar que suposa ser víctima de violència sexual)
- factors psicològics (els traumes que acompanyen aquest tipus de violències dificulten la denúncia dels fets).
- factors relacionats amb la seguretat personal: por a les represàlies, inseguretat,…
D’altra banda, la percepció negativa de la justícia (lentitud, manca de sensibilitat cap a aquesta tipologia de delictes,…), unida a l’existència d’un conflicte armat i d’una desigual implantació i administració territorial de la justícia, fa que el nombre de denúncies i judicis sigui mínim.
La Comissió Independent d’Investigació per a la República de Síria ha recollit testimonis de dones i homes que relaten casos de violència sexual (violacions, amenaces de violació, tortura amb violència sexual,…) comesos tant per les forces progovernamentals (tant en centres de detenció com en presons,…) com per les forces d’oposició (en centres d’acollida i detenció, especialment). En el cas paradigmàtic de l’ISIS, s’han recollit testimonis de violència sexual contra les dones; de forma extrema, contra les dones d’altres confessions religioses i, especialment, contra les dones de la comunitat yazidita.
També s’informa de l’increment del nombre de matrimonis d’infants, tant en els camps de refugiats als països veïns (Iraq i Jordània) com en l’àmbit de les persones desplaçades a l’interior de Síria. Així mateix, s’observa un increment de la violència de gènere en el marc de la parella en famílies desplaçades i refugiades.
La posició de vulnerabilitat en què queden les dones en un conflicte armat és més visible que les vulneracions de drets que es produeixen tant en les rutes de trànsit cap a Europa com als camps de refugiats, especialment al Líban, Jordània i l’Iraq, d’on hi ha informes de diverses organitzacions internacionals, entre elles Human Rights Watch, que denuncien la situació.
Enllaços d’interès: