El context regional

OrientMitjaEl context regional en què es desenvolupa l’actual conflicte sirià és bàsic per entendre’l i situar-lo.

La realitat de l’Iraq, el califat que l’Estat Islàmic pretén instaurar a l’Iraq i Síria, les potències regionals, els nombrosos grups armats estrangers que lluiten al país, el paper de les potències internacionals (especialment dels Estats Units i la Federació Russa),… formen part del complex mosaic en què s’ha convertit el conflicte sirià; que, per tant, no es pot entendre de manera aïllada.

L’inici el trobem a l’Iraq, com a detonant de l’aparició del grup armat Estat Islàmic (IS), que desemboca en Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIS). Podem identificar l’ocupació de l’Iraq per part dels Estats Units (EUA) com el punt de partida.

El moment en què la presencia militar americana va reduir-se a l’Iraq (fins a la retirada completa del país el desembre del 2011) va propiciar la reactivació de la violència per part de grups armats extremistes; en un primer moment vinculats a Al-Qaeda. La capacitat de les forces de seguretat iraquianes no va ser suficient per combatre la insurgència. Els EUA van deixar un estat més pròxim a un estat fallit, i molt debilitat internament a tots els nivells. En aquest context, les insurgències contra el govern establert per Washington es van succeir, i van debilitar cada cop més el país. És l’any 2006 quan el vincle amb Al-Qaeda es trenca i podem començar a parlar d’Estat Islàmic.

A nivell regional s’identifiquen diferents actors:

Turquia

És una potència regional tant en l’àmbit militar com econòmic i social, membre de l’OTAN. És un clar aliat dels EUA a la zona, encara que les relacions entre els EUA i Turquia no estan exemptes de tensió en relació a les actuacions al Kurdistan iraquià. Turquia s’ha posicionat en el conflicte a favor de l’oposició a Bahsar al-Assad i ha donat refugi a gairebé 2 milions de sirians. D’altra banda, el país està actuant com a plataforma d’entrada principal dels refugiats sirians i iraquians a Europa i encara no ha resolt un conflicte que ja dura dècades, el del Kurdistan turc, la resolució del qual també podria veure’s afectada pel conflicte a Síria i els esdeveniments a l’Iraq. En l’eix geopolític, el conflicte sirià pot permetre el reforçament de Turquia com a líder dels països islamistes moderats enfront de l’altra potència regional, l’Iran.

Aràbia Saudita

És un dels grans poders econòmics de la zona i s’està convertint en el contrapoder iranià. En el marc del conflicte sirià dóna suport a l’oposició. Aquest conflicte pot permetre que l’Aràbia Saudita sigui una ferma candidata en la lluita per l’hegemonia regional a què també opten Turquia i l’Iran.

Iran

És una de les grans potències energètiques de la regió i, juntament amb la Federació Russa, és un dels pocs aliats del règim de Bashar al-Assad. Geogràficament i políticament, Riad considera Síria com un aliat estratègic a la zona, tant pel seu posicionament envers l’estat d’Israel i el suport a Hezbollah, com per les relacions que han unit els dos països (Síria és gairebé l’únic estat aliat de l’Iran a la zona) i per ser clau en el marc de les influències i lluites de poder entre sunnites i xiïtes. Des d’aquest punt de vista, el conflicte sirià esdevé per a l’Iran l’escenari de la lluita de poders amb l’Aràbia Saudita (representant del poder sunnita).

Més informació: