La Resolució 1325 de Nacions Unides es va aprovar unànimement a finals de l’any 2000. Aquesta resolució és d’obligat compliment pels Estats part de Nacions Unides i es considera una de les resolucions més importants en l’àmbit de la protecció específica de les dones en situacions de conflicte armat. En aquesta resolució es reconeix l’impacte diferencia i desproporcionat dels conflictes armats sobre les dones i les nenes. Així mateix també incorpora elements relacionats amb la participació de les dones a les negociacions de pau i en el procés de consolidació d’aquesta.
Tot i això, aquesta resolució no contempla específicament l’element ètnic ni les discriminacions per raons socioeconòmiques, polítiques,… a què les dones s’han d’enfrontar per participar de forma efectiva i real en processos extremadament complexes com són els de les negociacions de pau i els de la transició cap a la mateixa.
Per què és “revolucionària” la resolució 1325? Perquè incorpora el que s’anomena com a enfoc diferencial, que vol dir, tal i com es descriu per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans a Colòmbia (2014), “una lectura de la realitat que fa visibles les formes de discriminació i una guia per a l’acció de les institucions encarregades d’atendre i protegir.” Per una altra banda, la identificació dels avenços en la implementació nacional de la resolució 1325 es basen en 4 punts que es descriuen al document “Las mujeres, la paz y la seguridad: directrices para la implementación nacional” de les Nacions Unides i que es resumeixen d’aquesta manera:
– participació, entenent per participació les activitats dirigides i els espais ocupats per les dones afrocolombianes en les esferes públiques de les seves comunitats i especialment en les iniciatives per l’accés a la propietat i recursos de la terra;
– protecció, fent referència als mecanismes per garantir la seguretat física de les dones afrocolombianes;
– prevenció de qualsevol tipus de violència (estructural, institucional, legal, cultural) cap a les dones, centrant-nos en els casos vinculats a les lluites per la terra i el territori i
– reparació de les víctimes de desplaçaments forçats des d’un enfoc comunitari. La variable de reparació substitueix a la d’auxili i recuperació esmentada en la resolució.
Tot i l’aprovació unànime de la resolució 1325, fins a 2018 només 74 països havien desenvolupat Plans d’Acció Nacional per a la implementació de la resolució 1325 i d’aquelles que la complementen. Però només 17 d’ells van dedicar una partida pressupostària, i per tant van afavorir l’execució de les accions establertes en els plans.
Tot i que Colòmbia encara no té un Pla d’Acció Nacional de la Resolució 1325, algunes de les indicacions exposades a dalt sí s’han tingut en compte en el redactat dels Acords de Pau de l’Havana, tal i com es pot veure en el 6è informe de monitoreig de la implementació de la resolució 1325 a Colòmbia que identifica que els acords de l’Havana incorporen les perspectives ètniques i de gènere, entre d’altres i que, sobretot desenvolupen mesures específiques per implementar l’enfocament de gènere.