”Cabeza de familia”/”Jefe de familia”

El cabeza de familia és la persona encarregada de la criança i el manteniment econòmic de la família, quan falta un dels dos progenitors, sent en la majoria de casos de famílies monoparentals les dones les “cabeza de familia”.

El jefe de família es designa per reconeixement de la resta d’integrants de la família, generalment en les famílies heterosexuals és reconeix a l’home com a cap de família. Al 2014 les llars biparentals les dones tenien una taxa de “jefe” de família del 11% de les famílies nuclears i 15% famílies extenses, mentre que en les llars de famílies monoparentals era del 85% (Tipología de familia en Colombia: Evolución 1993-2014. Observatorio de Políticas de la Família –OPF. Noviembre 2015. Simón Gaviria).

Comunitat afrocolombiana

Són els grups humans que fan presència a tot el territori (urbà i rural), d’arrels i descendència històrica, ètnica i cultural africana nascuts a Colòmbia, amb la seva diversitat racial, lingüística i folklòrica (Grueso 2007:4). Les categories d’auto-reconeixement de la població afrocolombiana són les següents: palenquero de San Basilio, Raizal de San Andrés y Providencia y negro (a), mulato, afrocolombià. Segons la Llei 70 comunitat negre és el conjunt de famílies d’ascendència afro-colombiana que posseeixen una cultura pròpia, comparteixen una història i tenen les seves pròpies tradicions i costums dins de la relació camp-poble, que rebel·len i conserven consciència i identitat que les diferencia dels altres grups ètnics.

Palenqueros: grups de persones i famílies negres (cimarrones) que van fugir de l’esclavitud i de manera espontània van prendre consciència de grup. Van fundar pobles ubicats en llocs de difícil accés, anomenats Palenques, on van construir un projecte d’independència que els hi va permetre viure de manera autònoma, al marge de la societat esclavista. A Colòmbia subsisteixen varies expressions de Palenques, sent el més representatiu el Palenque de San Basilio, primer poble lliure d’Amèrica, creat entre els segles XVI i XVII, on va governar el rei Benkos Biohó, declarat per la UNESCO patrimoni oral i immaterial de la humanitat. La llengua (criollo palenquero), el menjar, els pentinats de les dones, formen part d’aquesta cultura.

Raizales: comunitat ètnica, amb llengua pròpia i cultura desenvolupada a partir de les seves arrels africanes, europees i caribenyes. Les seves arrels culturals afro-anglo-antillanes es manifesten en una forta identitat cultural que es diferencia de la resta de la població colombiana. La seva llengua és el bandé i la seva religió originària és la protestant. Habiten el territori insular de San Andrés, Providencia i Santa Catalina.

Desplaçament/”Despojo”

Desplaçament forçat: és aquell que una persona pateix quan es veu forçada a desplaçar-se dins o fora de les fronteres del seu país. A més de perdre les terres, actius econòmics i vincles amb l’entorn, un greu problema de les víctimes del desplaçament forçat és la pèrdua de de garanties dels seus drets fonamentals.

“Despojo”: privar arbitràriament a una persona de la seva propietat, possessió o ocupació, ja sigui de fet, mitjançant negoci jurídic, acte administratiu o sentència, o per delictes associats a la situació de violència.

Restitució de terres

Procediment legal per restituir i formalitzar la terra a les víctimes del desallotjament (despojo) i abandonament forçat que hagi tingut lloc després del 1 de gener de 1991 com a conseqüència del conflicte armat intern. El procediment, emmarcat en la llei 1448 de 2011 i gestionat per la Unidad de Restitución de Tierras, compren una etapa administrativa (inscripció al registre de terres desallotjades) i un recurs judicial (acció de restitució).

Titulació col·lectiva de terres

Demarcació i titulació d’unes terres que han estat tradicionalment ocupades o sent utilitzades d’alguna manera, on les comunitats indígenes i negres desenvolupen activitats econòmiques, socials i culturals, i on la comunitat ètnica és titular del dret fonamental al territori, en quan a subjecte col·lectiu de drets.

Interseccionalitat

És l’estudi de les identitats socials solapades o intersectades i els seus respectius sistema d’opressió, dominació o discriminació. Aquest concepte va ser introduït per l’acadèmica Kimberle Williams Crenshaw, dedicada a la investigació sobre temàtiques de raça i gènere.