Resolució 1325 de Nacions Unides

Què representa aquesta resolució?

La resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 31 d’octubre de 2000, és el primer document formal i legal del Consell de Seguretat que exigeix a les parts en conflicte que respectin els drets de les dones durant el conflicte bèl·lic, en el procés de reparació i sobretot recolzin la seva participació en les negociacions de pau i en la reconstrucció en el post-conflicte, donada la important tasca de les dones en la prevenció i resolució de conflictes.

Principals novetats que presenta aquesta resolució:
– Insta als Estats Membres a vetllar per tal que augmentin la representació de la dona en tots els nivells d’adopció de decisions de les institucions i mecanismes nacionals, regionals i internacionals per a la prevenció, la gestió i la solució de conflictes.
– Insta als Estats Membres a que augmentin el seu suport financer, tècnic i logístic voluntari a les activitats destinades a crear sensibilitat sobre les qüestions de gènere.
– Demana a tots els que participin en la negociació i aplicació d’acords de pau que adoptin una perspectiva de gènere, en què es tinguin en compte i s’incloguin, entre altres coses:

a) Les necessitats especials de les dones i les nenes durant la repatriació i el re assentament, així com per a la rehabilitació, la reintegració i la reconstrucció després dels conflictes.
b) Mesures per recolzar les iniciatives de pau de les dones locals i els processos autòctons de solució de conflictes i per fer participar a les dones en tots els mecanismes d’aplicació dels acords de pau.
c) Mesures que garanteixin la protecció i el respecte dels drets humans de les dones i les nenes, particularment quant a la constitució, el sistema electoral, la policia i el sistema judicial.

Subratlla la responsabilitat de tots els Estats de posar fi a la impunitat i d’enjudiciar als culpables de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra, especialment els relacionats amb la violència sexual i d’un altre tipus contra les dones i les nenes i, referent a això, destaca la necessitat d’excloure aquests crims, sempre que sigui viable, de les disposicions d’amnistia

Convenció Sobre l’Eliminació De Totes Les Formes De Discriminació Contra La Dona (Cedaw)

L’any 1979 les Nacions Unides van aprovar aquesta convenció que constitueix el principal instrument internacional de drets humans per les dones.
Els aspectes més importants de la mateixa són:

-Esfera política i pública: destaca els drets al vot i a ser electes en eleccions públiques, a participar en la formulació de polítiques governamentals, a ocupar càrrecs públics, exercir funcions públiques i a representar al govern internacionalment.

-En l’àmbit de la nacionalitat: contempla el dret a adquirir, canviar o conservar la nacionalitat, independentment del seu estat civil.

-En el camp de l’educació: protegeix l’accés a l’estudi, a l’orientació i capacitació laboral i professional, la igualtat d’oportunitats per a beques i subvencions d’estudi, eliminació de continguts i pràctiques estereotipades sobre els papers femení i masculí, la reducció de les taxes de deserció femenina i l’accés a l’esport i l’educació física.

-En relació amb l’ocupació: afirma el dret a les mateixes oportunitats, a triar lliurement professió i ocupació, a l’estabilitat en el treball, a igual remuneració i a la seguretat social, a la protecció de la seva salut i a la seguretat ocupacional.

-En l’àrea de la salut: obliga a la creació de condicions que possibilitin la igualtat de les dones en l’accés als serveis d’atenció mèdica i de planificació familiar.
-Protegeix drets econòmics en àrees en què les dones han estat tradicionalment discriminades i excloses, com l’accés al crèdit i a prestacions familiars.

-A les dones rurals: els hi reconeix el dret a participar en l’elaboració i execució de plans de desenvolupament, l’accés a serveis adequats d’atenció mèdica, el benefici directe de la seguretat social, a obtenir educació i formació acadèmica i no acadèmica i l’accés a crèdits i préstecs agrícoles.

-En quant a la capacitat jurídica de les dones en matèria civil, els reconeix el dret a signar contractes, administrar béns, circular lliurement i triar la residència.

-En relació amb el matrimoni i les relacions familiars: faculta a les dones a triar lliurement el cònjuge i contreure matrimoni amb el seu ple consentiment; atorga igualtat de drets i responsabilitats durant el matrimoni i com a progenitors, a decidir lliure i responsablement el nombre de fills, a triar el seu cognom, alhora que els garanteix els mateixos drets en matèria de propietat i administració de béns

Llei 70 de l’any 1993

Aquesta llei, coneguda com “Llei 70”, és la norma principal sobre el reconeixement dels drets de les comunitats negres de Colòmbia.
Aquesta llei té com a base l’article 7 de la Constitució Política de Colòmbia de 1991 que disposa que “El Estado reconoce y protege la diversidad étnica y cultural de la Nación Colombiana”, i dóna compliment a l’article Art. 55 transitori de la mateixa constitució que disposa:

“Dentro de los dos años siguientes a la entrada en vigencia de la presente Constitución, el Congreso expedirá, previo estudio por parte de una comisión especial que el Gobierno creará para tal efecto, una Ley que les reconozca a las comunidades negras que han venido ocupando tierras baldías en las zonas rurales ribereñas de los ríos de la Cuenca del Pacifico, de acuerdo con sus prácticas tradicionales de producción, el derecho a la propiedad colectiva sobre las áreas que habrá de demarcar la misma Ley.

En la comisión especial de que trata el inciso anterior tendrán participación en cada caso representantes elegidos por las comunidades involucradas.

La propiedad así reconocida solo será enajenable en los términos que señale la Ley.

La misma Ley establecerá mecanismos para la protección de la identidad cultural y los derechos de estas comunidades, y para el fomento de su desarrollo económico y social. “

No deixa de ser un exemple evident de la situació de no reconeixement de les comunitats negres abans de la Constitució del 1991 el fet que aquest article 55 transitori, (d’acord a la exposició de motius de la Llei 70 de 1993) sorgeix arrel de la proposició dels delegats de les comunitats indígenes (Francisco Rojas Birry, Lorenzo Muelas Hurtado y Alfonso Peña Chepe) els quals van actuar en nom i representació de les seves comunitats indígenes i de les negrituds, donat que aquestes no havien obtingut delegació a l’Assemblea Nacional Constituent escollida per reformar la Constitució de 1886.

Principals aportacions de la llei 70:

– Reconeix de forma explícita el dret a la propietat col·lectiva de les comunitats negres sempre que es donin els següents requisits:
1. Ha de ser sobre les següents terres:
a. les terres ermes (“Son los terrenos situados dentro de los límites del territorio nacional que pertenecen al Estado y que carecen de otro dueño, y los que, habiendo sido adjudicados con ese carácter, deban volver a dominio del Estado” -ley 70/1993, art. 2o, núm. 4),
b. les rurals i “ribereñas” (“Son los terrenos aledaños a las riberas de los ríos señalados en el numeral anterior que están por fuera de los perímetros urbanos definidos por los concejos municipales de los municipios del área en consideración” -ley 70/1993, art. 2o, núm.5)
2. Han de ser territoris que hagin estat ocupats (“Es el asentamiento histórico y ancestral de comunidades negras en tierras para su uso colectivo, que constituyen su hábitat, y sobre los cuales desarrollan en la actualidad sus prácticas tradicionales de producción” (llei 70/1993, art. 2.6)
3. On es desenvolupin pràctiques ancestrals de producció (“Son las actividades y técnicas agrícolas, mineras, de extracción forestal, pecuarias, de caza, pesca y recolección de productos naturales en general, que han utilizado consuetudinariamente las comunidades negras para garantizar la conservación de la vida y el desarrollo autosostenible” (llei 70/1993, art. 2.4).

Si be és cert que la llei menciona de forma expressa les terres de la Conca del Pacífic, també ho és que la llei deixa oberta la possibilitat de titulació col·lectiva a altres territoris sempre que compleixin amb els requisits anteriors.
Tot i que en un primer moment sembla que el concepte “comunitat negra” estigui lligat al territori, la “Corte Constitucional” en la sentència T422 de 1996, va determinar que una comunitat negra existeix independentment d’una base territorial urbana o rural determinada.

Novetats que representa la llei:

-Reconeix a les Comunitats Negres de Colòmbia com a grup ètnic.
-Estableix mecanismes per a la protecció de la Identitat Cultural i el foment del seu desenvolupament econòmic i social.
– Respecte a la integritat i la dignitat de la vida cultural de les Comunitats Negres
-Participació de les comunitats i les seves organitzacions, sense detriment de la seva autonomia, en les decisions que les afectin
-Protecció del medi ambient, atenent a les relacions establertes per les Comunitats Negres amb la naturalesa.
-Conformació de Consells Comunitaris, com a formes d’administració interna
-Dret a l’etnoeducació i mecanismes de foment;
-Delimitació de zones mineres de Comunitats Negres
-Dret de prelació de llicència especial d’exploració i explotació en zones mineres de Comunitats Negres i limitacions.
-Circumscripció Especial de dues (2) representants per a la Càmera de Representants

En el desenvolupament d’aquesta llei s’han dictat varies reglamentacions, entre la que destaca el Decret 1745 de 1995 que reglamenta els Consells Comunitaris i allò relacionat amb la titulació col·lectiva.

Sentència T-025 de 2004 de la “Corte Constitucional” de Colòmbia
Arrel del gran nombre de tuteles que s’havien presentat per part de persones en situació de desplaçament durant molts anys, la “Corte Constitucional” va dictar l’any 2004 la sentència de tutela T-025, en la que declara l’estat de “cosa inconstitucional” en quant al desplaçament intern forçat. Així doncs reconeix que en el país hi ha una violació massiva i perllongada dels drets humans de la població desplaçada i imputa aquest fet no només al conflicte armat sinó també a l’estructura de la política d’atenció als desplaçats, a la que acusa de tenir recursos i una capacitat institucional insuficients.
La “Corte” exigeix a les institucions que presten atenció a la població desplaçada la reformulació de les polítiques públiques i el seu efectiu compliment.
Amb la finalitat de fer seguiment a les ordres d’aquesta tutela, la Corte Constitucional va desenvolupar dos camins: realitzar audiències públiques en les que cita al govern i demana comptes del que ha fet. Y expedir providències, que son conegudes com Autos de seguiment, per tal d’ampliar o aclarir les ordres donades al govern, sol·licitar informes, definir indicadors, etc… per tal de superar l’estat de coses inconstitucionals.

Auto 092 de 2008
Un dels “autos” de la sentència T-025 és el 092, que té com a propòsit la protecció dels drets fonamentals de les dones desplaçades pel conflicte armat al país, i la prevenció de l’impacte de gènere desproporcionat del conflicte armat i del desplaçament forçat.
Una de les importants mesures que va impulsar aquest “auto” va ser ordenar al govern la creació de 13 programes específics per satisfer els buits existents en la política pública per a l’atenció del desplaçament forçat des de la perspectiva de les dones.
Aquests 13 programes específics són: 1. Prevenció de l’impacte desproporcionat del desplaçament; 2. Prevenció de la violència sexual contra la dona 3; Prevenció de la violència intrafamiliar i comunitària 4; Promoció de la salut 5; Suport a les dones caps de llar, d’accés a oportunitats laborals i productives i de prevenció de l’explotació domèstica i laboral; 6. Suport educatiu per a majors de 15 anys; 7. Accés a la propietat de la terra 8; Protecció dels drets de les dones indígenes; 9. Protecció dels drets de les dones afrodescendents; 10. Promoció de la participació i prevenció de la violència contra les lidereses; 11. Accés a la justícia, la veritat, la reparació i la no repetició; 12. Acompanyament psicosocial i 13. Eliminació de les barreres d’accés al sistema de protecció.
En l’àmbit de la prevenció del desplaçament forçós, la “Corte Constitucional” va identificar deu factors de vulnerabilitat específics als quals estan exposades les dones per causa de la seva condició femenina en el marc de la confrontació armada interna colombiana, que no són compartits pels homes, i que expliquen en el seu conjunt l’impacte desproporcionat del desplaçament forçós sobre les dones.
A més, va identificar 18 aspectes del desplaçament que impacten de manera diferencial, específica i aguditzada a les dones, per causa de la seva condició femenina en el marc del conflicte armat colombià.

Auto 005 de 2009

Aquest “auto” pretén la protecció dels drets fonamentals de la població afrodescendent víctima del desplaçament forçat.
Principals conclusions de la “Corte Constitucional”:
o No s’ha estructurat una veritable política pública amb enfocament diferencial, tal com ho demanen els instruments i les observacions realitzades per organismes internacionals de drets humans i per la mateixa “Corte Constitucional”. En aquest sentit, la formulació de polítiques i la intervenció institucional a favor dels afrocolombians fins ara no han tingut en compte les seves particularitats culturals i per contra han contribuït a processos de negació i pèrdua de la identitat cultural.
o No existeix voluntat política de l’Estat i les seves institucions pel respecte dels drets adquirits de les comunitats afrocolombianes.
o Hi ha una absència de mecanismes que serveixin real i efectivament per a la protecció dels seus drets col·lectius.
o Les comunitats afrocolombianes fins ara han estat excloses i/o sub representades en els processos de presa de decisions, ocasionant la violació sistemàtica del seu dret a participar.

Objectiu del “auto”:
o Prevenir el desplaçament
o Atendre a les comunitats confinades
o Atendre a les comunitats en situació de desplaçament
o Caracteritzar territoris col·lectius i ancestrals
o Protegir territoris col·lectius i ancestrals