D’acord amb el decret 127 del 19 de gener del 2001, l’Oficina de l’Alt Comissionat per a la Pau té caràcter de Conselleria per la Pau i s’encarrega de desenvolupar una política de reconciliació des de dos camps: la negociació del conflicte armat i el model de convivència.

Instruments Jurídics

• Projecte de Llei d’Alternativitat penal. Projecte de Llei Estatutària pel qual es dicten disposicions per la reincorporació de membres de grups armats que contribueixin de manera efectiva a la consecució de la pau nacional.
  • ABC de la Llei d’Alternativitat penal
• Llei 782 del 2002. Per mitjà de la qual es prorroga la vigència de la Llei 418 del 1997, prorrogada i modificada per la Llei 548 del 1999 i es modifiquen algunes de les seves disposicions. Conté les disposicions per facilitar el diàleg i la subscripció d’acords amb grups armats organitzats al marge de la llei per a la seva desmobilització, reconciliació i la convivència pacífica. No s’aplica en el cas d’actes de ferocitat i barbàrie, terrorisme, segrest, genocidi i homicidi comès fora de combat.
• Decret 3360 del 2003. Disposa que “les persones que es desmobilitzen sota en el marc d’acords amb els grups armats organitzats, al marge de la llei amb els quals el Govern Nacional hagi avançat un procés de pau, o en forma individual, podran beneficiar-se, en la mesura que ho permeti la seva situació jurídica, dels programes de reinserció socioeconòmica que per a l’efecte estableixi el Govern Nacional”. Aquest Decret en el seu Article 1 considera: “Quan es tracti de desmobilització col·lectiva en el marc d’acords amb el Govern Nacional, la qualitat de membre del grup armat organitzat al marge de la llei que es tracti, s’acreditarà mitjançant una llista de desmobilitzats subscrita pels “voceros” o membres representants d’aquest grup, en la qual es reconegui expressament tal qualitat.”
• Decret 128 del 2003. Reglamenta la Llei 418 del 1997, pel que concerneix la possibilitat d’atorgar els beneficis jurídics als grups d’autodefensa. D’acord amb la Llei, els beneficis jurídics podrien ser d’indult, suspensió condicional de l’execució de la pena, cessació de procediment, preclusió de la instrucció o la resolució inhibitòria. Va modificar el Decret 1385 del 1994.
• Resolució 216 del 2003. En el seu Article 1 resol: “Declarar obert el procés de diàleg, negociació i signatura d’acords amb el Bloc Cacic Nutibara de les Autodefenses Unides de Colòmbia AUC”.
• Resolució 217 del 2003. Per la qual es reconeix a unes persones com membres representants i “voceros” del Bloc Cacic Nutibara de les Autodefenses Unides de Colòmbia AUC.
• Resolució 218 del 2003. Per la qual s’estableix una zona d’ubicació dintre del territori nacional.
• Resolució 185 del 2002. Per la qual s’integra una Comissió Exploratòria de Pau.
• Decret 1809 del 2002. Pel qual es nomena a l’Alt Comissionat per la Pau a Luis Carlos Restrepo Ramírez.

• Inici i avenços

A mitjans del mes d’octubre del 2002, en carta enviada al President, el Bloc Central Bolívar, el Bloc Vencedors de Arauca i el Bloc Putumayo de les Autodefenses Camperoles de Colòmbia, manifesten la seva decisió d’acollir-se a la iniciativa de pau del govern i sol·liciten la intervenció de l’Església Catòlica en el procés.

Al novembre del mateix any, es realitzen les primeres reunions formals d’aquest govern amb els blocs d’autodefensa interessats a concretar una negociació, i tres d’aquests, les Autodefenses Unides de Colòmbia (1 de desembre), el Bloc Central Bolívar (5 de desembre) i l’Aliança Orienti (8 de desembre) es comprometen a decretar un cessament d’hostilitats a partir del mes de desembre, en compliment dels requisits exigits pel govern. Només queda exclòs d’aquesta iniciativa el Bloc Metre, que encara que pertany a les AUC, no dóna suport aquest procés.

En resposta a l’anterior, el 23 de desembre del 2003, l’Alt Comissionat per la Pau, Luis Carlos Restrepo, anuncia públicament la conformació de la Comissió Exploratòria encarregada d’iniciar contactes amb els grups d’autodefensa que van manifestar la seva voluntat de pau i es van acollir al cessament d’hostilitats exigit pel govern. L’Organització d’Estats Americans (OEA), des de finals de novembre del 2003, ha delegat un representant perquè acompanyi el procés de diàleg amb grups d’autodefenses, ratificant el seu suport als esforços empresos pel govern Nacional i la societat colombiana per arribar a la pau i la reconciliació nacional.

• Comissió Exploratòria
  La Comissió Exploratòria de Pau va ser creada el 23 de desembre del 2002, amb la missió de realitzar contactes amb els grups d’Autodefensa que van declarar públicament un cessament d’hostilitats i voluntat d’iniciar acostaments amb el Govern a la recerca d’opcions per a la pau i la reconciliació nacional.
  • Resolució 185 del 23 de desembre del 2002. Per la qual s’integra una Comissió Exploratòria de Pau.
  • Document de Recomanacions. 25 de juny del 2003.
• Organització dels Estats Americans (OEA)
  • Conveni per a l’Acompanyament al Procés de Pau a Colòmbia. Del 4 de febrer del 2004.
  • Resolució 859. 6 de febrer del 2004. Suport al Procés de Pau a Colòmbia
• Acords
  Acord de Santa Fe de Ralito. 15 de juliol del 2003. Els dies 14 i 15 de juliol en Terra Alta (Còrdova), l’Alt Comissionat per la Pau, els membres de la Comissió Exploratòria i delegats de l’Església Catòlica, es reuneixen amb els representants de les Autodefenses Unides de Colòmbia. Les parts subscriuen l'”Acord de Santa Fe de Ralito per contribuir a la pau de Colòmbia”. En aquest, les Autodefenses Unides de Colòmbia es comprometen a desmobilitzar gradualment la totalitat dels seus membres, establint el 31 de desembre del 2005 com data límit per a complir amb aquest propòsit. El govern es compromet a avançar les accions necessàries per a reincorporar-los a la vida civil. Igualment, s’acorda establir zones de concentració per a facilitar la desmobilització gradual. Entre d’altres punts, les autodefenses ratifiquen el seu compromís amb el cessament d’hostilitats, i es fa una crida conjunta per convocar la solidaritat i suport de la comunitat nacional i internacional.
• Comunicats
  • Conjunts 2003.
  • Alt comissionat 2003/2004.
• Notícies
  • Recopilació de notícies. En Camins de Pau, apartat del lloc web de les AUC.

• Antecedents
  • “Processos de Pau a Colòmbia: Història de Fracassos, traïció i exclusió“. Exèrcit d’Alliberament Nacional (d’ara endavant, ELN). (Des de la dècada dels 50’s fins a la data).
  • Antecedents del Procés de Pau. Departament Nacional de Desenvolupament de la República de Colòmbia.
• Instruments jurídics
  • Resolució nº 83. Ministeri de Defensa Nacional. 9 d’octubre del 1998. Amb aquesta resolució es dóna per iniciat el procés de pau entre el govern colombià i l’ELN, i aquest últim queda considerat com una organització armada amb caràcter polític.
• Procés de negociació i ruptura
  • Acord de la “Puerta del Cielo”. Alemanya, 15 de juliol del 1998. Signat per la Societat Civil allà representada, l’ELN i el Comitè Nacional de Pau, amb la facilitació de les Conferències Episcopals d’Alemanya i Colòmbia. Estava encaminat a l’inici del Procés de Pau i el desenvolupament del procés d’una Convenció Nacional. Aquest procés es va estancar als pocs mesos d’iniciat, amb l’actitud negativa del president Pastrana cap al desenvolupament de la proposta amb aquest enfocament.
  • Acord de “Río Verde”. 11 al 13 d’octubre del 1998. Es va acordar, amb els delegats de l’acord d’Alemanya, abordar un bloc temàtic que recull els grans problemes que es deuen solucionar per a una pau real i duradora:
    • Garantir la vigència integral dels drets humans, el Dret Internacional Humanitari i acabar amb la impunitat.
    • Construir l’Estat de Dret que representi i condensi l’interès nacional, la participació democràtica i el paper de les Forces Armades.
    • Establir un model econòmic que garanteixi la justa distribució de la riquesa, i que aquesta riquesa estigui en funció del desenvolupament i el benestar actual i el de les futures generacions.
    • Defensar la sobirania nacional i els recursos naturals, perquè aquests estiguin en funció del desenvolupament del país.
  • Reglament per a la “zona de trobada” i reglament per la seva verificació, es van elaborar i acordar entre el Govern Nacional i l’ELN, amb la finalitat de celebrar la Convenció Nacional i els diàlegs i negociacions de pau, respectant els drets i llibertats de la comunitat compromesa en ella.
  • Declaració de Ginebra. 25 de juliol del 2000. La “Trobada per al consens nacional per la pau de Colòmbia”, sostinguda entre sectors de la societat civil, representants del Govern i l’ELN a Ginebra, Suïssa, va suposar un pas important per a l’avanç del procés de pau. Les parts van respondre positivament a la solució política negociada, la Convenció Nacional i al acatament del Dret Internacional Humanitari.
  • Crisi del procés de pau. 12 d’abril del 2001. Aquest document posa de manifest la ruptura de les negociacions entre el govern colombià i l’ELN. Ruptura que s’oficialitzarà a principis d’agost del mateix any i que l’executiu colombià atribueixi a la falta de voluntat política de l’ELN per la pau. En aquest document, el ELN explicita quins són els elements que han contribuït a paralitzar el procés de negociació. Entre aquests elements es destaca la falta de credibilitat dels acords i la persistència d’accions paramilitars en la suposada “zona de trobada” així com la no actuació de les forces públiques per aturar a aquests grups.
  • Trobada d’Estocolm. 23 al 25 d’abril del 2001. En aquesta trobada van participar representants de l’ELN, Govern de Suècia i el govern colombià, delegats de l’ONU, d’ONGs d’Europa i Colòmbia i representants de diverses organitzacions socials compromeses amb la pau.
    En aquesta trobada es va centrar en la reflexió profunda sobre el procés de pau de Colòmbia, la contribució positiva de la Comunitat Internacional, l’aplicació del DIH i els DDHH i l’intercanvi sobre experiències de processos de pau en altres països.
  • Cimera per la Pau a l’Havana, Cuba. 29 a 31 de gener del 2002.
    • Declaració de l’Havana. 31 de gener del 2002. La declaració proposa la creació d’una comissió conjunta del Govern, l’ELN, amb l’acompanyament del Grup de Països Amics, facilitadors del procés de pau colombià, i del representant del secretari general de Nacions Unides, amb la finalitat de portar a terme acords humanitaris i socials. Al referir-se a acords humanitaris, el document formula nou punts que inclouen la desvinculació dels menors del conflicte armat, inversió social en zones de conflicte, respecte a la infraestructura elèctrica, vial i petroliera, i localització i eradicació de tot tipus de mines antipersona.
    • Ponència de l’ELN. 30 de gener del 2002.
  • Suspensió dels Diàlegs de Pau
    • Discurs del president Andrés Pastrana on explica la ruptura amb l’ELN. 31 de maig del 2002. El president Andrés Pastrana va trencar les converses amb l’ELN, argumentant la impossibilitat d’accedir a les demandes d’aquesta organització insurgent respecte al finançament de la treva. Pastrana també va responsabilitzar a l’ELN per la seva negativa a signar un acord que, segons ell, s’havia redactat conjuntament, a més d’assenyalar que les negociacions enmig del conflicte es van esgotar.
    • Comunicat de l’ELN. 3 de juny del 2002. L’ELN va respondre a l’anunci del Govern amb un comunicat titulat “La pau exigeix grandesa”, en el qual va denunciar la incapacitat del Govern de complir els seus compromisos. Van citar com exemple la “zona de trobada” al sud de Bolívar i l’incompliment de l’Acord de L’Habana del 2001 i el de Transició cap al pròxim govern. Van anunciar a més que l’ELN manté la seva postura de treballar per una sortida política al conflicte.

• Antecedents

En les darreres dècades, la història colombiana ha presenciat nombroses treves, en les quals les parts involucrades directament en el conflicte s’han compromès a suspendre les seves hostilitats, a través de la signatura d’acords o armisticis. Una de les més significatives pels seus continguts i abast potser hagi estat la del 1984.

Amb l’aprovació de la Llei General d’Amnistia, al 1982 (Llei No. 35 del 19 de novembre) i la derogació de l’Estatut de Seguretat -a l’empara de la qual, el govern de Turbay Ayala (1978-1982) havia portat una oberta repressió contra les organitzacions populars- sorgeixen en el país condicions favorables per a iniciar un procés d’alto-el-foc, Treva i Pau, entre les FARC-EP i el govern del president, Belisario Betancur (1982-1984).

Aquest procés cristal·litza en la signatura dels Acords d’alto-el-foc i Treva, el 28 de març del 1984, en els quals les parts signants es comprometen a un cessament bilateral del foc i la recerca conjunta d’una sortida política al conflicte. El Document -més conegut com “els acords de La Uribe“- va ser subscrit per una Comissió de Pau, Diàleg i Verificació, en representació del govern, i per l’Estat Major de les FARC-EP.

Dos mesos després de signat l’acord, el 28 de maig del 1984, les FARC-EP van ordenar el cessament del foc a tots els seus fronts guerrillers (en un nombre de 27, per a aquest moment). Simultàniament i, donant curs a l’acordat, el President Betancur -Comandant en cap de les Forces Armades Oficials- va donar la mateixa ordre a totes les autoritats civils i militars del país. El pacte, en cap moment, contemplava el lliurament d’armes per part de la insurgència.

• Instruments jurídics per a la negociació:
  • Resolució 84 del 14 d’octubre del 1998. En virtut de la Llei 418 del 1997 i de la Llei 417 del mateix any es reconeix a tres membres de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (d’ara endavant, FARC) com a representants d’aquest grup en el procés de diàleg, negociació o signatura d’acords entre les FARC i el Govern colombià.
  • Resolució 85 del 14 d’octubre del 1998. És l’inici formal del procés de diàleg entre les FARC i el govern colombià i suposa l’establiment de la zona de distensió que funcionarà a partir del 7 de novembre del mateix any i que abastarà els municipis de Mesetas, La Uribe, La Macarena i Vista Bella (tots ells situats en el departament de Caquetá). El període de vigència de la zona de distensió serà fixat temporalment per l’executiu de la República.
  • Resolució 01 del 5 de gener del 1999. Estableix l’extensió de l’article 8 de la Llei 418 (suspensió d’ordres de captura i capacitat per a moure’s pel territori nacional) als portaveus o membres-representants de les FARC que participin en la posada en funcionament de les taules de diàleg amb els quals s’haurà de definir l’agenda i les regles de solució negociada del conflicte.
  • Decret 333 de 28 de febrer del 2002. Pel qual es decreta un Teatre d’Operacions delimitat per diferents àrees i es nomena comandant d’aquest “Teatre d’Operacions” al senyor Major General Gabriel Eduardo Contreras Ochoa, sense perjudici de les seves funcions com Cap d’Operacions de l’Exèrcit Nacional.
• Acords
  • Acord de La Uribe. 28 de març del 1984. La Uribe, Municipi de Mesetas (Meta).
    Acorden que les FARC-EP ordenaran el cessament al foc i altres operatius militars a tots els seus fronts en el país, a partir del dia 28 de maig del 1984. Quan segons el parer de la Comissió de Verificació, hagin cessat els enfrontaments armats, s’obrirà un període de prova o espera d’un any perquè els integrants de les FARC-EP puguin organitzar-se política, econòmica i socialment, segons la seva lliure decisió i podran acollir-se als beneficis de la llei 35 del 1982 i decrets complementaris. El govern els atorgarà, d’acord amb la Constitució i les lleis, les garanties i els estímuls pertinents.
  • Pròrroga de l’Acord de La Uribe. 2 de març del 1986. La Uribe, Municipi de Mesetas (Meta).
    Les parts signants d’aquest document amplien l’Acord de La Uribe, pensant en els alts interessos de la Nació i en la necessitat que existeix d’afermar la pau, com a mitjà de garantir no només la continuïtat i el desenvolupament democràtic del país, també la seguretat de tots els ciutadans.
  • Agenda Comuna pel canvi cap a una Nova Colòmbia [descàrrega document Word]. 6 de maig del 1999. La Pica, Municipi de San Vicente del Caguán (Caquetá).
    En aquest document s’enumeren els temes a tractar en les negociacions de pau entre les FARC-EP i el Govern colombià, entre ells: Solució política negociada, Protecció dels drets humans com responsabilitat de l’estat, Política agrària integral, Estructura econòmica i social, Acords sobre Dret Internacional Humanitari, etc.
  • Acord de Los Pozos. 9 de febrer del 2001. Los Pozos, Municipi de San Vicente del Caguán (Caquetá).
    Aquest acord entre el govern colombià i les FARC-EP respon a la represa del procés de negociació de la pau, que es va parar a la fi del 2000. En aquest acord es preveu, entre altres qüestions, la creació per part de la Taula de Diàleg i Negociació d’un nou organisme: la Comissió de Notables (personalitats nacionals) que centrarà el seu treball en la identificació dels mecanismes per acabar amb el paramilitarisme i disminuir la intensitat del conflicte. Així mateix, es preveuen fórmules d’autoavaluació del procés negociador i s’anticipen els treballs que, en termes de dret internacional humanitari, acabaran donant lloc a un Acord Humanitari, signat pel govern i les FARC, el 2 de juny de 2001 del que resultarà l’alliberament de prop de 250 policies i militars -segons les FARC.
  • Acord de San Francisco de la Sombra per Concretar i Consolidar el Procés de Pau. 5 d’octubre del 2001. San Vicente del Caguán (Caquetá).
    Tant el Govern com les FARC es comprometen a estudiar el document presentat per la Comissió de Notables, el 19 de setembre del 2001, que incorpora temes com la treva, la posada en marxa d’una Assemblea Constituent o fer partícips als candidats presidencials (les eleccions presidencials colombianes es realitzaran al maig del 2002) i als partits i moviments polítics, així com a diferents sectors socials i al Consell Nacional de Pau, de diferents temes relacionats amb la consecució de la pau per a afavorir el diàleg i l’intercanvi d’opinions. També es ratifica el respecte de les FARC a les persones democràticament elegides com alcaldes dels municipis que se situïn dins la zona de distensió així com a la desaparició de la pràctica de la pesca miraculosa (així es coneixen als retens que, de forma arbitrària, es col·loquen en diferents zones del territori i que poden comportar el segrest de persones amb rendes mitges/altes per a després demanar rescats, així com el robatori de possessions personals, etc.).
  • Acord de Cronograma de Consens per al Futur del Procés de Pau [descàrrega document Word]. 20 de gener del 2002. Los Pozos, Municipi de San Vicente del Caguán (Caquetá).
    En aquest acord ambdues parts ratifiquen que reiteren que la sortida política negociada és la via per a resoldre el conflicte armat a Colòmbia. I un dels punts acordats es refereix a la conformació, de comú acord, d’una Comissió Internacional d’Acompanyament que permeti servir de verificadors dels acords i per a superar qualsevol inconvenient que es pugui presentar. Així mateix, la Taula Nacional de Diàlegs i Negociació es fixa com arribar a la signatura d’acords concrets sobre treva amb cessament de focs i hostilitats a partir de la disminució del conflicte, tenint com data per a aconseguir-ho el 7 d’abril del 2002.
  • Acord sobre l’Acompanyament Nacional i Internacional a la Taula de Diàleg i Negociació. 7 de febrer del 2002. Los Pozos, Municipi de San Vicente del Caguán (Caquetá).
    En aquest acord es van considerar als membres de la Comissió de Facilitació Internacional, els següents països: Canadà, Cuba, Espanya, França, Itàlia, Mèxic, Noruega, Suècia, Suïssa i Veneçuela.
• Ruptura del procés de Pau
  • Discurs del president Andrés Pastrana on anuncia la ruptura dels diàlegs de pau. 20 de febrer del 2002.
    El president de Colòmbia, Andrés Pastrana, va anunciar la fi de les negociacions de pau que el seu Govern va emprendre l’any 1999 amb l’escamot de les FARC i va dir que des d’aquesta data correrà un termini perquè les forces militars recuperin la zona neutral creada per al procés.
  • Resolució núm. 31 del 2002. Per la qual s’acaba el procés de diàleg, negociació i signatura d’acords amb les FARC i es deixa sense efecte el reconeixement de caràcter polític a l’organització esmentada.
  • Resolució núm. 32 del 2002. Per la qual es dóna terminació a la zona de distensió. En conseqüència, els municipis de San Vicente del Caguán, La Macarena, Vista Bella i Mesetas tindran novament presència judicial i militar.
  • Resolució núm. 33 del 2002. Per la qual es deixa sense efecte el reconeixement dels membres representants de les FARC. Aquesta decisió implica que els negociadors de les FARC ja poden ser objecte de captura per part de les autoritats judicials i militars, i que queden derogades totes les disposicions que li concedien l’estatus polític a aquest grup guerriller.
  • Cronologia de la ruptura de diàleg de pau a Colòmbia. En la Premsa Web.